Aprengueren la tècnica al taller de L.Ghiberti i col·laboraren junts a partir del 1460: taules dels Treballs d’Hèracles
, avui perdudes. Antonio rebé la influència d’Andrea del Castagno i de Donatello i pintà obres com Apol·lo i Dafne
(~1470) i el Martiri de sant Sebastià
(1475), ambdues a la National Gallery de Londres. El seu estil es caracteritzà pel dinamisme i l’expressió dramàtica dels personatges, notes que s’intensifiquen en els seus gravats (~1470, Batalla de Nus
, Gabinetto dei disegni e delle stampe, Galleria degli Uffizi, Florència) i especialment en obres escultòriques com Hèracles i Anteu
(Museo Nazionale, Bargello, Florència) i els sepulcres de Sixt IV (1493) i d’Innocenci VIII (1493-97) a Sant Pere del Vaticà, on col·laborà Piero; aquest, autor també, entre altres, d’una Coronació de la Mare de Déu
(1485), excel·lí principalment com a retratista.
Perfil d’una dona
(c.1475), d’Antonio Pollaiuolo (Museu Poldi Pezzoli, Milà)
© Corel