Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or. Fou lloctinent de València del 1642 al 1645; hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes. En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello. Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona.