Inspirat en els poemes ossiànics de Macpherson i en el celtisme de Manuel Murguía, recrea una mitologia gallega precristiana, basant-se en el paisatge natal, les landes de Bergantiños, i en la gràcia arcaica dels topònims. Poeta ossiànic més característic de la Península, és anomenat O Bardo de la lírica gallega del Rexurdimento. La seva poesia, aristocratitzant, es caracteritza per la rudesa i precisió dels adjectius, per la seva constant exaltació de la llibertat i la reivindicació apassionada de Galícia. El més fonamental de la seva obra es troba recollit a Queixumes dos Pinos (1886). Deixà inacabat un poema èpic, Os Eoas.