És conegut com Damià Ferrà-Ponç, nom amb què signa les seves obres, per diferenciar-se del seu cosí, el també historiador de la literatura, poeta i polític Damià Pons i Pons. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. És doctor (1997) en filologia catalana, catedràtic d’institut i professor a la Universitat de les Illes Balears, i exerceix la crítica literària a la premsa cultural (El Mirall, Serra d’Or, Randa, Latitud 39, Lluc, revista de la qual fou director en dues èpoques, 1994-98 i 2004-08) i diària (Ara Balears, Última Hora, Diari de Balears, Baleares). És autor de la sèrie d’articles “Cultura i política a Mallorca” (1976-77), publicats a Randa, en què analitza la influència de la Guerra Civil Espanyola en el món intel·lectual mallorquí, i “Avantguardisme plàstic a Mallorca” (1973), estudis sobre art publicats a Lluc sota el pseudònim Crònica de tres, que compartia amb Lleonard Muntaner, Biel Mesquida i el seu cosí Damià Pons. Fou membre de la junta directiva de l’Obra Cultural Balear (1984-88). De la seva obra poètica cal destacar Teranyina (dins Temptant l’equilibri, 1973), Mapa del desig (1977) i Els mapes del desig (2001).
Ha publicat també diversos treballs sobre cultura i societat a la Mallorca dels segles XIX i XX (Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre dos segles (1886-1905), 1998; El Diari "La Almudaina" en l’època de Miquel dels Sants Oliver, 1998) i llibres d’assaig, generalment de tema literari i polític (Entre l’afirmació individualista i la desfeta col·lectiva: escriptors i idees a la Mallorca del primer terç del segle XX, 2002, premi Crítica de Serra d’Or 2003, Lectures i reflexions, 2006; El jonc i l’aritja: país, cultura, política, 2006; Lectures i reflexions, 2006; Damià Huguet, entre la poesia i el cinema, 2010; Trajectes literaris: de Mateu Obrador a Baltasar Porcel, 2010) i Memòria i projecte. país, cultura i política (2015).
És autor dels estudis Notes autobiogràfiques de Llorenç Villalonga (1983) i Escrits sobre Llorenç Villalonga (1994) i és coautor de La República i la Guerra Civil a Mallorca (1976). Estudiós de la història i cultura de Campanet, ha reunit diversos articles a Gent de Campanet (1986 i 1997), Campanet. La Guerra Civil (1936-1939) (1987), Gent de Campanet. Veus d’un món perdut (2003), Emigració dels campaneters a Europa (1871-1975) (2010) i La Guerra Civil a Campanet (1936-1939) (2015). Fou col·laborador de l’Enciclopèdia catalana i membre del consell de direcció de la Gran enciclopèdia de Mallorca.
El 1990 rebé el premi 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear en favor de la llengua i cultura catalanes, el 2004 li fou concedit el premi Cavall Verd a la seva trajectòria i el 2006 el premi Miquel dels Sants Oliver dels Premis 31 de desembre de l’Obra Cultural Balear. El 2008 fou nomenat membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica) i el 2015 ingressà com a membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans.
Membre del Partit Socialista de Mallorca, fou diputat al Parlament de les Illes Balears (1995-99), en representació del SfM-Entesa Nacionalista, període en què també fou president de la Comissió de Cultura i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, i conseller d’educació i cultura del Govern Balear (1999-2003). És un dels membres fundadors de l’entitat Cultura i País (2011), grup d’anàlisi i reflexió sobre la cultura de les Balears.
El seu nebot Pere Antoni Pons i Tortella (Campanet, Mallorca 1980), escriptor i periodista, ha publicat Damià Ferrà-Ponç. Cap al futur per la ruta de les arrels (2012), una entrevista amb el protagonista en què relata la seva trajectòria personal i professional.