el Pont

Antiga regió de la Turquia asiàtica del NE que originàriament corresponia a la part de la Capadòcia que donava al Pontus Euxinus (mar Negra) i s’estenia fins al Caucas.

Possible pàtria dels indoeuropeus, certament hi habitaren i en feren centre d’emigracions entre el 2500 i el 2000 aC. Els aborígens hi desenvoluparen diverses cultures durant el bronze superior, conegudes per les tombes reials descobertes. Esdevingué regne autònom durant les lluites dels diàdocs (diàdoc) (220 aC) gràcies a la política de Mitridates. Atès el seu cim, sota Mitridates IV Eupàtor (~132 — 63 aC), amb les conquestes a Bitínia, Galàcia, Paflagònia, etc, s’extingí ràpidament per l’ocupació romana de Pompeu (63 aC) i posteriorment l’annexió definitiva a l’imperi Romà (64 dC). Hi florí una colònia jueva important.