Situat al Prepirineu meridional, el terme té un sector planer, part de la Terreta o clotada d’Areny, regat per la Noguera Ribagorçana (amb els seus afluents el barranc dels Colls de Tresserra i el riu de Sant Joan amb el barranc de Montanyana, per la dreta), i un sector muntanyenc (serres Exteriors), integrat per les serres de Llera (1.037 m alt), de Giró (887 m) i de l’Almúnia (1.022 m). La vegetació natural, carrascar i rouredes, ha estat substituïda en gran part per pastures i garrigar. Els conreus (18% del terme) són localitzats vora el torrent de Montanyana i de la Noguera; el regadiu n'aprofita l’aigua a través de les séquies locals. Els cereals ocupen el 50% (blat 30%, ordi 68% i civada 2%), el farratge el 18% (trepadella 89% i alfals 11%), i també hi ha conreus llenyosos (oliveres i ametllers) i hortalisses. El règim de tinença predominant és la propietat (60%) i l’arrendament (16%). Hi ha ramaderia ovina (1.150 caps) i bovina (80 caps); el porcí ha esdevingut important (1.000 porcells i 80 truges). La indústria tradicional (telers de llençols i de draps, i una farinera) ha desaparegut i només resta la central del Pont de Montanyana, hidroelèctrica, alimentada, aigua avall del Pont, per una derivació de la Noguera presa a Sopeira.
El pont d’accés al nucli del Pont de Montanyana (Ribagorça)
© C.I.C - Moià
El gradual despoblament del territori motivà el trasllat del cap del municipi de la vila de Montanyana al poble del Pont de Montanyana (528 m alt), antic cap de pont de la riba esquerra de la Noguera. El municipi comprèn, a més, els pobles de Colls, la la Móra de Montanyana, Torrebaró i les caseries de Coscolla i Espluga de Colls. Fins abans del 1960 el municipi dugué encara el nom de Montanyana.