Format dins el grup de neoclassicistes milanesos, evolucionà cap a plantejaments racionalistes. El 1928 fundà la revista Domus, una de les més influents de la postguerra, tant en arquitectura com en interiorisme. Encarregat de la direcció de la V Triennale de Milà (1933), féu costat al grup dels arquitectes racionalistes. La seva extensa producció s’inicià el 1923, i anà abandonant la rigidesa neoclàssica en una evolució que culminà el 1936 amb la Mostra della Stampa Cattolica i els edificis de la Montecatini, a Milà. Arquitecte de la burgesia milanesa, el 1958 projectà l’edifici Pirelli, en el qual col·laborà P. L. Nervi en el càlcul de l’estructura.