Fou professor a les universitats de Cernăuţi (o Černivci) i Bucarest (1940) i, després de l’exili, a la de Lovaina (1948), on fundà el Centre Internacional de Dialectologia General (1951) i la revista Orbis (1952). Conreà la geografia lingüística. És autor de La Dialectologie (1950), sobre mètodes de l’estudi dialectal, i intervingué en la preparació de l’Atles Lingüístic Romanès (1938-42).