OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Portaceli

Antic nom de la vall del monestir devall de Lullén
Camp de Túria
Antic nom de la vall del monestir devall de Lullén
Cartoixa valenciana situada al municipi de Serra de Portaceli (Camp de Túria), a la vall de Lullén, al peu de la serralada de Portaceli.

És la tercera cartoixa catalana, fundada el 1272 per Andreu d’Albalat, bisbe de València, amb monjos procedents d’Escaladei, dirigits pel prior Bernat Homdedéu. Després d’uns orígens humils i penosos, la protecció de Margarida de Lloria i d’Entença (1325-39) li permeté de construir unes primeres edificacions gòtiques, que foren renovades i ampliades poc després gràcies a la protecció dels reis Pere III i Martí I i dels jurats i consell de València (1403). Al s. XV hi hagué una gran expansió del patrimoni i renovellament d’edificacions gràcies a la gestió de grans priors com Bonifaci Ferrer, que ingressà a la cartoixa el 1396, o Francesc Maresme, que ho fou vers 1419-23. Als s. XVI i XVII foren de gran vitalitat; hom amplià l’antic claustre amb dotze celles i en construí un altre amb vint-i-quatre i hom fundà les filials d'Aracristi (1585) i de Viaceli (1640). Continuà amb gran prosperitat amb més de trenta comunitaris al s. XVIII, època en què renovà el refetor (1740) i l’església, d’estil neoclàssic (1780). Les calamitats de la casa s’iniciaren el bienni liberal i es completaren amb l’exclaustració del 1835, moment en què tenia dotze monjos i onze llecs. La desamortització fou causa de la venda dels edificis i de la dispersió del seu tresor artístic, que inclou el retaule gòtic de Bonifaci Ferrer, del final del s. XIV, i altres notables peces escultòriques i d’orfebreria. Entre el 1842 i el 1942 el monestir serví de granja agrícola, estació de turisme, escola superior de guerra i presó. Després de molts intents de recuperació del monestir per part dels cartoixans des del 1867 i d’una campanya dels amics de la cartoixa, l’estat la cedí a la diputació provincial de València (1942), la qual la retornà als cartoixans el 1943, que hi reprengueren la vida monàstica des d’aleshores.

Col·laboració: 
APl

Llegir més...