Té el seu origen en instal·lacions portuàries creades a partir del 1907, tres quilòmetres al nord del Grau de Morvedre (port tradicional de la ciutat, que ha desplaçat), per a l’embarcament del mineral de ferro de Sierra Menera (Aragó), traslladat a través d’un ferrocarril de via estreta, de 205 km de llargària, des d’Ojos Negros. Aquesta primera activitat fou continuada amb la creació d’una planta d’enriquiment del mineral. La presència del ferro i del port fou aprofitada per a una planta siderúrgica que la Companyia Siderúrgica del Mediterrani posà en activitat el 1923. La població, inicialment reduïda, ha tingut un enorme increment (ultrapassa en molt la de Sagunt) gràcies a la immigració, bàsicament de llengua castellana (Aragó, Múrcia, Andalusia). La vida d’aquesta població ha anat unida a la siderúrgia. El 1940 l’empresa passà a la d’Altos Hornos de Vizcaya. A la segona meitat dels anys seixanta les necessitats siderúrgiques creixents de l’Estat espanyol obligaren a la creació d’una nova gran siderúrgica integral que hom establí al Port de Sagunt amb el nom d’Alts Forns del Mediterrani. La crisi siderúrgica de la darreria de la dècada dels setanta ha comportat, però, un pla de reestructuració del sector, que ha significat el tancament dels alts forns, amb la consegüent reducció del nombre de llocs de treball. Altres indústries que hi eren relacionades (ciment, maquinària, laminatge, etc) també han resultat afectades per la crisi. L’activitat pescadora s’inicià amb la construcció del port, el 1911, i prengué nou increment els anys trenta.