Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de R.Norrish a Cambridge, amb el qual col·laborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes. Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany M.Eigen. S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi. Fou president de la Royal Society of London for Improving Natural Knowledge (1985-90).