OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

els Ports

Ports

Sumari de l’article

Comarca del País Valencià, a l’extrem NW de la regió de Castelló.
Població: 
5.197 h
[2009]
Extensió: 
907 km2

Cap de comarca, Morella. A ponent, limita amb Aragó per les comes de Fontarella i els barrancs de Cantavella i de Sant Joan. Pel nord, limita amb la comarca del Matarranya, que constitueix la seva sortida geogràfica natural. La serra de la Mola i el Turmell la separen del Baix Maestrat, i, pel sud, la serra de la Llàcua i la Mola d’Ares constitueixen els seus límits amb l’Alt Maestrat. Aquest territori constitueix el nucli principal del conjunt orogràfic conegut amb el nom de ports de Morella. Excepte el racó de Vallibona —format per la capçalera del riu Cérvol, i definit per les moles de la Clapissa i del Turmell (1.281 m)—, tota la comarca és oberta al vessant de l’Ebre: al NW de Morella, la vall s’obre pas per Palanques i Sorita entre la serra de la Menadella i les moles de Palanques i de Morella la Vella; a llevant, el terme de Morella és travessat per les muntanyes de Xiva, del Moll, de la Figuera i de la Llècua, en línia aproximada NW-SE; i a ponent apareixen les elevacions d’Olocau i la serra del Bovalar; el conjunt és tancat pel sud per les moles de Castellfort (1.265 m) i d’Ares (1.318 m).

Totes les aigües d’aquest gran sector occidental són recollides pel riu Bergantes, o riu de Morella, que neix al nord de la serra de la Figuera, travessa després als peus de Morella, formant una vall aprofitada per regar (el Moll), i trenca cap al nord pel Forcall, per sortir de la comarca en direcció a Aiguaviva i al Matarranya. Al Forcall, el riu Bergantes rep les aigües de la rambla de Cantavella pel NW i de la rambla de Sellumbres pel SW, procedent de les muntanyes de Castellfort i d’Ares. El Bergantes és riu de cabal irregular i de règim mediterrani. El vessant oriental de la comarca desguassa per la banda nord —Vallibona— al riu Cérvol, i pel sud —barrancs de Vallivana i de Salvassòria— al riu de Cervera. El clima, tot i ésser de tipus bàsicament mediterrani, presenta característiques específiques per influència de l’altitud: les precipitacions mitjanes són superiors als 500/600 mm anuals, i es presenten sovint a l’hivern en forma de grans nevades.

La temperatura mitjana anual oscil·la entre els 8° i els 10°C, amb mínims freqüents per sota de zero entre desembre i febrer; les mitjanes d’estiu se situen entre els 21° i els 23°C. Les èpoques de pluges més abundants són la primavera i la tardor: en aquesta darrera estació les temperatures baixen molt ràpidament (de 18° de mitjana pel setembre a 6° pel novembre), i es produeixen precipitacions torrencials amb freqüents desbordaments dels rius i rambles.

La vegetació clímax és a la major part de la comarca el carrascar (Quercetum rotundifoliae). A la part alta de les muntanyes septentrionals, per damunt de 1.000-1.100 m el substitueix el bosc submediterrani de roure valencià (Quercus faginea, anomenat també galler) i de pins de muntanya (Pinus nigra, P.sylvestris). El matollar espinós d’eriçons (Erinacea anthyllis) caracteritza les carenes superiors. La degradació dels carrascars ha afavorit l’extensió del bosc de pi blanc i de les garrigues i brolles calcícoles mediterrànies. Per damunt de 600-700 m, en comptes de la brolla (Rosmarino-Ericion), sensible al fred, hi ha grans extensions de pastura seca de jonça i fenal. Dins els llits més humits dels rius apareixen els àlbers, oms i salzes; i els baladres als llits més eixuts dels barrancs i rambles.

els Ports Vista de Morella dominada pel castell
© Fototeca.cat
Les densitats de població comarcal han estat sempre de les més baixes del País Valencià, i els Ports no participaren amb la mateixa intensitat de l’expansió demogràfica general dels s. XVIII i XIX. Ja a la darreria del s. XIX, i més encara entrat el segle, començà a produir-s’hi un procés accelerat de baixa de les taxes de natalitat, i sobretot d’intensa emigració (que es dirigeix principalment cap a Barcelona). El 1860 la població global era de 20.010 h, i el 1910 encara es mantenia equilibrada, amb 20.296 h. Però el 1920 havia baixat ja a 17.357, i el descens encara s’accentua més: 13.517 el 1950, 8.823 el 1970, 6.767 el 1981 i 5.695 el 1991.El 1998 la població era de 5.223 h i el 2003 era de 5.151 h, amb una densitat de 5,7 h/km2 (la més baixa de tot el País Valencià) i una pèrdua de 525 h en el període 1991-2003. El 2001, Morella, el cap comarcal, concentrava el 53,1% del cens, amb 2.715 h. Per edats, el 10% de la població tenia menys de 15 anys, el 57,8% era població adulta i el 32,2% sobrepassava els 65 anys. Tota la població dispersa de la comarca ha anat minvant a un ritme superior al general, i més de les dues terceres parts dels masos són ja deshabitats.

La comarca forma una àrea econòmica bastant homogènia, articulada al voltant de Morella que és el mercat comarcal, i amb una doble línia de relació exterior: la més important, cap a Vinaròs i Tortosa; i una altra de secundària i interior cap al Matarranya i a l’Aragó. Les activitats econòmiques bàsiques, i —excepte a Morella, a Forcall i a Cinctorres— gairebé úniques, giren al voltant de la ramaderia ovina i de l’agricultura de secà de muntanya.L’agricultura és una activitat important a la comarca juntament amb la ramaderia. L’any 1999 se censaren 5.356 ha de terres conreades i 32.095 ha de pastures permanents. Els cultius més importants eren els herbacis (4.802 ha). Les superfícies sense conrear són molt importants, i representen més del 80% del total a Sorita, Vallibona, Morella, Olocau, Palanques i Xiva; d’aquestes superfícies no conreades, només les de l’extrem nord, amb relativa abundància de pinedes, poden ésser aprofitades per explotacions forestals. Dins les zones conreades, destaquen clarament els conreus de secà enfront dels de regadius, que només ocupaven unes 300 ha el 1989. Els cereals, de rendiments molt baixos i de conreu difícil són el conreu dominant; destaca l’ordi amb especial intensitat a Morella, Olocau i Tolodella. El blat és en retrocés. Al terme de Morella, l’explotació característica és el mas, amb una combinació de cereals, farratge, hortalisses i pastures per al ramat. Altres conreus importants són el farratge (890 ha el 1988) i els fruiters. A més a més, certes activitats recol·lectores, com ara la tòfona, aprofiten la gran extensió forestal comarcal.Pel que fa a la ramaderia, l’any 1999 es comptabilitzaren 5.220 caps de bestiar boví, 42.780 d’oví, 3.370 de cabrú, 106.844 de porcí i 177.100 caps d’aviram. Els ports, juntament amb el Maestrat, ha estat declarada zona desfavorida i d’agricultura de muntanya, amb què es beneficia de les polítiques regionals de la Comunitat Europea i del govern autonòmic valencià. La indústria tradicional es reduïa a la confecció d’espardenyes de Forcall, i als telers de llana de Morella, Castellfort i Cinctorres. Només a les poblacions més importants (Forcall, Cinctorres i especialment Morella) hi ha hagut una moderada evolució i desenvolupament dels telers i dels obradors de confecció. El sector de serveis es limita als de caràcter purament local i comarcal. S'aprecia cert impuls del turisme de caps de setmana, sobretot a la vila de Morella, que el 1989 disposava de dels tres únics hotels de tota la comarca. Avui, Morella actua com a cap de serveis per a la resta de municipis dels ports, tot i que, al seu torn depèn de Vinaròs per al proveïment de certes necessitats de rang superior.

La integració i homogeneïtat de la comarca és reforçada encara més pel sistema de comunicacions —exclusivament per carretera—, que té com a eix la capital: per Morella passa la carretera general que comunica amb Vinaròs, Tortosa i Castelló, i que surt pel nord en direcció a Saragossa. I de Morella també surt la carretera de Forcall - la Mata - Olocau, amb ramals cap a Cinctorres-Portell, i cap a Sorita i Aiguaviva. Situada la comarca en la cruïlla de comunicacions entre el litoral i el baix Aragó, aquesta circumstància ha influït en tota la seva història.

La història

Hom no disposa de prou informació per a esbossar el procés del poblament prehistòric de la comarca, que degué seguir les línies generals del nord del País Valencià. Com a jaciments destaquen les pintures rupestres de Morella la Vella, que enllacen amb les del Maestrat. Durant l’època ibèrica, un centre important fou la moleta dels Frares de Forcall, que es romanitzà i potser correspon al municipium romà de Bisgargis. Durant l’època islàmica, per raó sobretot del valor estratègic del castell de Morella, la comarca hagué de sofrir nombroses vicissituds, i especialment les ràtzies i devastacions del Cid, i el pas d’Alfons el Bataller. En la carta de poblament de Jaume I, del 1250 —que anul·la l’anterior de Balasc d’Alagó—, el rei establia el terme general de Morella, que, ultra els actuals Ports, comprenia una part de l’Alt Maestrat i les Coves de Vinromà (aviat segregades per Jaume II). Plets de límits i jurisdiccions amb els ordes militars establerts al Maestrat i amb els abats de Benifassà, i el conflicte entre la capital i els llocs del terme general, foren constants al llarg de l’edat mitjana. Aquestes tensions entre Morella —vila d’aristòcrates, burgesos, propietaris, comerciants i clergues— i els pobles i grups de masos que anaven creixent i cercant llur autonomia es resolgueren amb la separació jurídica dels pobles el 1691. Amb els decrets de Nova Planta, la comarca esdevingué el sector septentrional de la nova governació de Morella, i amb la divisió provincial del 1833 formà, juntament amb els municipis de la Tinença de Benifassà i el del Bel (Baix Maestrat) i els de Vilafranca del Maestrat i d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), el partit judicial de Morella, avui integrat al de Vinaròs.

Col·laboració: 
JFMi / JVBM

Llegir més...