OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Portvendres

Nom oficial francès dePort-Vendres (fr)
Municipi
Catalunya del Nord
Nom oficial francès dePort-Vendres (fr)
Portvendres
© Fototeca.cat
Municipi del Rosselló, a la Costa Vermella, façana marina de la Marenda entre Cotlliure i Banyuls.
Població: 
4.365 h
[2009]
Extensió: 
14 km2

Fins el 1823 depengué del municipi de Cotlliure i fins a mitjan segle XX el seu terme es limità al sector que circumdava la vila, fins al cap de Biarra. Actualment comprèn també tota la vall de Cosprons, amb la qual cosa la costa s’inicia a llevant a la platja d’en Bous, continua pel cap Gros i la cala Moresca, pel magnífic refugi natural del port de Portvendres, seguit d’un llarg espadat que acaba amb el cap de Biarra, el qual tanca pel N el port de Valentí o badia de Paulilles i pel S el cap d’Ullastrell, i acaba a la cala de les Elmes. Accidenten el territori els darrers contraforts marítims de la serra de l’Albera, responsables de l’articulació de la costa (coll dels Gascons, 386 m alt; puig de Tallaferro, al límit amb Cotlliure i Banyuls, on s’alça la torre de Madaloc, a 655 m). Hi ha alguns claps de bosc (molt afectats pels incendis dels darrers anys), però quasi tota la muntanya és erma. La superfície agrícola és de 336 ha, 1 ha de les quals és de fruiters (albercoquers) i 330 són de vinya que produeix vins de qualitat (vi dolç natural), coneguts per vi de Banyuls. La societat Nobel Bozel, localitzada a Paulilles, explotà una fàbrica d’explosius civils, fundada el 1885 i clausurada el 1984. Malgrat que Portvendres continua essent el primer port de comerç del Rosselló, la descolonització i la independència d’Algèria (1962) hi tingueren una repercussió negativa malgrat els esforços per modernitzar el port. La pesca, important fins els anys setanta, ha declinat fins a esdevenir residual. Actualment el turisme és el recurs econòmic principal, en bona part gràcies a la reconversió de part del port pesquer i mercant en port esportiu.

La badia de Portvendres
JoMV
La vila (2 m alt) es localitza entre el port i els primers contraforts de l’Albera. Davant el port s’aixeca un obelisc de marbre rosa (25 m) bastit el 1781, que remata un globus terrestre de metall. El monument als morts és de Maillol. L’església parroquial (Santa Maria) fou acabada el 1888. Hi ha el centre medicopedagògic La Moresca.

Tradicionalment, Portvendres (el nom llatí era Portus Veneris) ha estat identificada amb la colònia grega de Pyrene i hom ha situat el temple a Venus al promontori on s’aixeca el fort del Fanal. La importància de Cotlliure durant l’edat mitjana mantingué en un segon lloc Portvendres (Pere III feu, però, cavar el port i mantenir un foc de nits al cap de Biarra). Després del tractat dels Pirineus (1659), Vauban considerà que les condicions de Portvendres eren superiors i es proposà de fer-ne un port de guerra; s’iniciaren les fortificacions (fort del Fanal) i el 1711 fou inaugurat un moll de 100 m. Sota Lluís XVI, el mariscal de Mailly intensificà els treballs i hom distribuí terrenys als nous habitants. El 1793, durant la Guerra Gran, el general Ricardos s’apoderà del lloc, que fou reprès per Dugommier. Durant la conquesta d’Algèria, i per la seva proximitat amb la costa africana, Portvendres es convertí en port d’embarcament; en 1836-42 hom bastí una dàrsena (300 per 145 m), una escullera, etc, i en 1879-84 fou bastit el fort de Biarra. L’arribada del ferrocarril (1867) havia convertit el port en un important focus comercial i de passatgers, rival del de Marsella. El 1929 la Compagnie de Navigation Mixte feu edificar una estació marítima i hom amplià els molls, mentre Byrrh hi construïa tines de 60.000 hl. Els alemanys ocuparen el port el 1942, durant la Segona Guerra Mundial, i en retirar-se volaren gairebé totes les instal·lacions, posteriorment refetes. El creixement ràpid de la població havia estat degut en gran part a les relacions amb les colònies franceses del nord d’Àfrica, amb línies regulars vers Alger i Orà (uns 40.000 viatgers el 1912), que complementaven la funció exportadora (mineral de ferro, talc i dinamita) i importadora (sofre, vins de la península Ibèrica, hulla anglesa, nitrats de Xile). El 1972 foren trobades a l’avantport restes importants d’una nau romana del s. I aC, que contenia àmfores i lingots d’estany provinents de la Bètica. El municipi comprèn, a més, el poble de Cosprons, el barri de Paulilles, a la costa, i algunes urbanitzacions.

Col·laboració: 
PeV

Llegir més...