Membre del Grup dels Sis i deixeble de Ricard Viñes i de Charles Koechlin, es distingí pel do melòdic que és present en totes les seves obres. Autor d’obres escèniques com Les biches (1923), Les animaux modèles (1942), l’òpera còmica Les mamelles de Tirésias (1944) —sobre text de G.Apollinaire— i de l’òpera Dialogue des carmélites (1956, estrenada a Barcelona el 1959) i el monòleg La voix humaine (1959, a Barcelona el 1965). Ha escrit obres d’una gran bellesa per a piano i música religiosa, com el Stabat Mater (1950).