Professor a la Universitat de Harvard des del 1956, es dedicà a treballs de recerca sobre el camp magnètic nuclear fets com a col·laborador d’ E.M. Purcell (guanyador del premi Nobel de física el 1952) sobre els raigs gamma i sobretot sobre l’efecte Mössbauer, on comprovà algunes conseqüències derivades de la teoria de la relativitat general. Els seus treballs foren fonamentals per al desenvolupament de la ressonància magnètica nuclear.