i Prada | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Prada

Nom oficial francès del municipi dePrada (Conflent)Prades
Catalunya del Nord
Nom oficial francès del municipi dePrada (Conflent)Prades
Vista aèria de la vila de Prada amb el Canigó al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi i cap de la comarca del Conflent, que ocupa bona part de la cubeta de Prada, una de les dues en què se subdivideix el Conflent estricte (la dovella enfonsada per falles dins els Pirineus axials paleozoics); és reblerta de materials detrítics pliocènics, d’origen continental o lacustre.
Població: 
6.715 h
[2009]
Extensió: 
11 km2

La Tet en voreja la falla septentrional. Molt inclinada a l’E (de 500 a 200 m alt) i no atesa pel glacialisme, ha estat acabada de replenar pels al·luvions quaternaris del riu, prou encaixat per tallar el sòcol en algun sector. El terme arriba al s. fins al coll de Creu (contraforts septentrionals del Canigó), i al N fins a la vall de la Castellana. El principal producte agrícola són els arbres fruiters (356 ha); els presseguers ocupen 208 ha, les pomeres 69 ha, els albercoquers 34 ha i els cirerers 7 ha; entre les hortalisses (40 ha) dominen l’enciam i les patates; la vinya (46 ha) produeix vins de taula. Els pasturatges (87 ha) donen lloc a una ramaderia de certa importància (100 bovins), que, juntament amb el sistema de recollida de la llet que produeix el sector, ha permès la instal·lació d’una fàbrica d’esterilització. La indústria tradicional de Prada havia estat la blanqueria (localitzada al barri pròxim al riu); també s’hi filava llana local. Ha estat agençada una zona industrial de 8 ha, on s’han instal·lat algunes empreses (tèxtil, aglomerats, mobles i serradores). Però el creixement demogràfic es deu sobretot a la funció de centre comercial (mercat del dimarts), administratiu (cap de sotsprefectura que comprèn tot el Conflent i part de la Cerdanya) i docent (col·legi de segon ensenyament i Liceu Renouvier, que acullen alumnes de la comarca i fins d’Andorra) que exerceix la població. La vila (5 681 h agl [1981], pradencs o patrencs; 345 m alt) és a la dreta de la Tet.

Vista aèria de Prada amb el Canigó, al fons
© Fototeca.cat
El carrer de la Rua n'és l’eix principal. S'ha estès modernament vers l’E (la ciutat dels Castors i la urbanització Candès) i l’W (les Closes). L’església parroquial de Sant Pere (s. XVII) fou bastida al mateix lloc de l’anterior, dedicada a sant Salvador, a sant Pere i a sant Joan, ja esmentada al s. IX; el campanar, romànic i quadrat, és del s. XII; l’altar major té un notable retaule de fusta policromada de Josep Sunyer (1699). El lloc és esmentat el 843, quan el comte Sunifred I i Ermessenda en feren donació al monestir de la Grassa, que en detingué el domini molt de temps. La població es distingí en la rebel·lió a favor de Jaume de Mallorca i fou durament castigada (1347) per Pere III, que l’hagué d’assetjar encara el 1374. El 1359 hi havia 73 focs. El consolat hi fou establert el 1423, però els privilegis municipals foren poc importants fins a la fi del s. XVI. El 1773 esdevingué seu de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Durant l’intent d’incorporació de la comarca a la corona d’Espanya, el batlle obrí les portes (1815) al general Castaños. Després de la guerra civil de 1936-39 acollí alguns intel·lectuals catalans, entre els quals Pau Casals i Pompeu Fabra, que contribuïren al desvetllament cultural de la població. El 1947 hom hi celebrà un seminari d’estudis catalans. Des del 1950 s’hi celebra el Festival de Prada de música, de ressò internacional, i des del 1968 hi ha tingut lloc la important Universitat Catalana d’Estiu, que atreu gent de tots els Països Catalans. Des del 1959 hom hi celebra també un interessant Encontre Cinematogràfic, i des del 1961 es publica la revista Conflent. Ha contribuït, encara, a la vida cultural de Prada l’establiment de la nova comunitat benedictina al proper monestir de Cuixà. El municipi comprèn, a més, el poble de la Sagristia i l’antic nucli de Sant Martí de Cànoes.

Col·laboració: 
PeV

Llegir més...