El grup exercia la seva activitat en dos aspectes, un de nacional txec, en el sentit de combatre el purisme excessiu que s’introduïa a la llengua després del temps d’influència alemanya: l’òrgan d’aquest moviment era la revista Slovo a slovesnost (‘Llengua i literatura’). L’aspecte en què es basa la fama internacional del Cercle és el moviment estructuralista, i principalment fonològic, expressat en els vuit volums (1929-39) dels Travaux du Cercle Linguistique de Prague. Juntament amb els membres txecs, dos russos exiliats, N. S. Trubeckoj i Roman Jakobson, tingueren un paper decisiu en el moviment. La invasió de Txecoslovàquia dissolgué pràcticament el Cercle, però l’escola de lingüistes txecs que n'ha sortit té encara una gran vitalitat.