Situació i presentació
El terme municipal de Premià de Mar (que ha estat anomenat també Premià de Baix o Sant Cristòfol de Premià) comprèn una estreta franja de 3,2 km de llargada a la costa i una amplada màxima d’1 km, amb una superfície de 2,12 km2. És un poble relativament jove, que es va constituir com a municipi independent el 1836 i com a parròquia el 1841, quan es va segregar de Premià de Dalt, a causa del creixement demogràfic i la vitalitat econòmica derivats del comerç amb Amèrica. El poble de Premià de Mar n'és l’únic nucli de població.
El territori és format per una plana de materials quaternaris que descansa sobre una formació més antiga (on s’ha trobat abundosa fauna de mol·luscos corresponents al Tirrenià), i que s’enriqueix amb els materials saulonencs provinents de la Serralada Litoral dipositats per les rieres o torrents que creuen el terme i desguassen directament a la mar. Aquestes rieres dividien antigament les partides del municipi: de Solijà, entre el límit amb el Masnou i el torrent de la Dona Morta; de Clapers, entre aquest torrent i el de Castells; de Barraques, entre aquest torrent i la riera de Premià; dels Camps, Sant Pere, Pi i Trullars i Botigues, entre la riera i la carretera de Vilassar de Dalt; de les Travesseres, entre aquesta carretera i el torrent de Ca l’Amell, i de Codines, entre aquest torrent i el límit amb Vilassar de Mar. La costa és baixa i sorrenca, continuació de la plana emergida (1,5 km mar endins la fondària no ultrapassa els 10-15 m). El notable moviment d’avanç experimentat per la mar els darrers anys ha reduït en alguns indrets l’extensa platja —i en d’altres l’ha fet desaparèixer—, cosa que ha motivat la construcció d’espigons a fi de protegir la costa (la platja més extensa és actualment la situada a llevant del Club Nàutic). La vegetació és representada per comunitats ruderals (bleterars, herbassars de ripoll i olivarda, cardassars, etc.) i vegetació arvense a les petites àrees conreades, mentre que la vegetació potencial de les torrenteres és substituïda per canyars aprofitats per als conreus. Es comunica amb Barcelona i amb Mataró per la carretera N-II, i per l’autopista C-32, per la sortida de Vilassar de Dalt. La línia de ferrocarril de Barcelona a Girona per la costa, amb estació al poble, passa arran de mar i és paral·lela a la carretera. Està unit amb Premià de Dalt i amb Vilassar de Dalt per carreteres locals.
La població i l’economia
Els 1400 h (premianencs) del 1836, any en què se separà de Premià de Dalt, van augmentar d’una manera continuada al llarg del segle XIX (1.450 h el 1860, 2.093 h el 1900) i del XX (3.380 h el 1930, 3.885 h el 1940, 3.974 h el 1950 i 5.513 h el 1960). Des del començament dels anys seixanta es va produir un increment espectacular de la població, en gran part a causa de la immigració (11.284 h el 1970, 20.034 h el 1981, 22.699 h el 1991 i 26.334 h el 2001), que els darrers anys del segle XX ha estat protagonitzada per estrangers. Aquest salt demogràfic va motivar la construcció de barris nous, com el de Cotet o de Santa Maria i el de Santa Anna i Tió, ambdós repartits amb el veí terme de Premià de Dalt. El 2005 s’arribà als 27.653 h.
Els darrers decennis s’ha desenvolupat el conreu de flors i plantes ornamentals, afavorit per la instal·lació d’hivernacles, mentre que l’activitat pesquera s’ha reduït al mínim.
Des de mitjan segle XIX i principis del XX es va anar incrementant l’activitat industrial, en els rams tèxtil (Can Za, Can Grabada, El Vapor Vell, Can Puiggròs, I. Vellet, SAS, etc.) i d’estampació (Lió Barcelona, 1926), i també en la foneria (Roure). A mitjan segle hi va haver un nou creixement industrial, sobretot en l’especialitat de tallers d’estampació de teixits (dibuix de creació, motlles d’estampació, gravats a màquina) i petites indústries mecàniques i de confecció, però la crisi de la dècada del 1970 va fer desaparèixer una bona part de les activitats industrials. Tot i això, continuen existint empreses d’estampació tèxtil (dispersa en petits tallers) i dels sectors metal·lúrgic, tèxtil i de la construcció. A partir de la dècada del 1970 el creixement de la indústria i de la construcció féu que el poble esdevingués un lloc residencial i d’estiueig, i actualment s’està convertint en un centre de primera residència. Hi ha mercat cada dijous. Pel que fa als serveis educatius, Premià de Mar disposa de centres on es poden cursar estudis de batxillerat, formació professional de grau superior i musicals (en una escola municipal i en un centre privat); quant als serveis esportius, hi destaca el port esportiu del Club Nàutic.
El poble de Premià de Mar
El poble de Premià de Mar, allargat seguint la costa (i separat d’aquesta per la via del ferrocarril i la carretera N-II), té el nucli més important (27.545 h el 2008) encaixat entre les carreteres de Premià de Dalt i de Vilassar de Dalt. Paral·lelament a aquestes carreteres hi ha els carrers de la Gran Via i del Mar, eixos que condicionen la vida ciutadana; la Riera i el carrer de Joan Prim formen les vies que divideixen la població de dalt a baix. La línia estructural de l’antic poble mariner és formada pels carrers del nucli vell, paral·lels al camí ral (després carretera), d’Àngel Guimerà, de Prat de la Riba, de Sant Antoni, de Sant Pere, de Sant Francesc i de Lemes Ruiz. La Gran Via, que anys enrere tancava el poble per dalt, és ara centre comercial i punt de lligam entre el nucli vell i els nous eixamples. El camí del Mig, a la part més alta, tanca el terme municipal de Premià de Mar.L’església parroquial de Sant Cristòfol de Premià, a la plaça de la Vila, va ser iniciada el 1798 i beneïda el 1820; és parròquia independent de Premià de Dalt des del 1841. Té planta de creu llatina i campanar de torre octagonal, i la portada barroca de granit és un bon mostrari de temes mariners. Molt destruïda el 1936, es va reconstruir a partir del 1940 segons els plans d’Artur Puig i Riera, seguint les línies de l’anterior; l’altar major, que aprofita unes columnes salomòniques d’estil barroc castellà, és obra de Lluís Bonet i Garí, autor del campanar. Entre els edificis més interessants cal destacar la masia de Can Manent i la de Can Batlle, del segle XVII, antigues cases pairals vora la mar (la primera va ser reformada al segle XIX). Són també notables la nau de la fàbrica d’estampats (1898) el Col·legi de la Divina Pastora, modernista, la Masia Ribas (1880), neoclàssica, Can Roure, noucentista, i els edificis de la Indústria del Gas i la fàbrica de Can Puiggròs o Lió, modernistes. Hi ha també el convent de La Salle.
El 1986 s’inagurà el Museu de l’Estampació Tèxtil, situat a Can Manent i posteriorment fou traslladat a l’antiga fàbrica de pa de Premià, que exposa tota la història de l’estampació a Catalunya des del segle XVIII i les diferents tècniques que s’han fet servir; a més inclou un fons de dissenys originals, mostres d’estampats i documentació. Al mes d’octubre o novembre se celebra una mostra de caràcter internacional d’estampació tèxtil. El 1986, el Centre d’Estudis del Mar (CEM) va inaugurar una nova secció d’aquaris, al Club Nàutic de Premià de Mar, on es poden observar les principals espècies marines del litoral català. El 2015 s'inaugurà el Museu Romà, un espai de de 550 m2 on es pot visitar les restes d'un edifici de planta octogonal d'època romana tardana en bon estat de conservació que es descobrí l'any 2000.
Altres entitats dins la vida cultural de la població són les tradicionals societats L’Amistat i el Patronat Social. La primera d’aquestes entitats nasqué arran d’una iniciativa obrera per a construir un local social i d’esbarjo, inaugurat el 1902. En 2002-2012 fou sotmesa a una profunda remodelació. El darrer dilluns de novembre s’atorguen els Premis Butaca de Cinema i Teatre.
La festa major se celebra pel 10 de juliol, en honor de sant Cristòfol. Des de la dècada del 1990 aquesta celebració s’ha convertit en una festa temàtica que rememora els atacs dels berberiscos del segle XVII a les costes del Maresme. Entre altres actes destaquen la decoració d’alguns carrers com a antics barris de pescadors o campaments pirates, el desembarcament pirata, la presa de l’ajuntament pels pirates, la recuperació de l’ajuntament pels premianencs o la batalla de farina del darrer dia de celebració. Altres actes lúdics i festius que es fan a Premià de Mar són Nadalia, pel gener; la Fira d’Artesania i la Fira de Bruixes, pel juny; la Fira de Sant Ponç, el primer cap de setmana de maig, i la Fira de Tardor, a l’octubre, amb un seguit de tallers, concerts, exposicions, etc. destinats a la joventut.
La història
Els primers vestigis històrics del terme es troben a les vil·les romanes de prop del Palmar Hotel (segles II-IV dC) i de la Gran Via (segles II-III dC).
Les primeres notícies del barri de Mar apareixen al segle XVII en uns documents (que arriben fins al segle XIX) de la família Manent, d’una de les masies més antigues de la població, on es proporcionen dades sobre una petita població de pescadors i pagesos que es trobava als voltants de Can Manent i al sector ara comprès entre el pla de l’Ós i l’estació. La població figura en les cròniques dels viatges que a la fi del segle XVIII van fer Francisco de Zamora (1787-90) i Arthur Young (1787). La capella de Sant Cristòfol es va construir a partir del 1798. Ja convertit en municipi i inaugurada la línia del ferrocarril, en la Guía de Barcelona a Arenys de Mar por el ferrocarril (1857) de Víctor Balaguer es donen notícies sobre tres fàbriques de teixits, dues d’empesa i una de pisanes i mocadors, però es fa constar que la indústria principal de Premià és la navegació: dóna un cens de dotze barques de pesca i una de cabotatge matriculades a Premià, mentre que de gent del poble n'hi havia quatre de cabotatge i deu que feien la carrera d’Amèrica. Els principals conreus eren de blat, ordi, cànem, llegums i cebes i la vinya, però aquesta va patir els desastres de l’oïdi i, després, de la fil·loxera i va ser substituïda per tarongers i hortalisses (va gaudir d’anomenada la patata primerenca).