General de l’exèrcit imperial austríac, començà primer a escriure en alemany, però a partir del 1844 prengué consciència de la seva llengua i el seu país, influït pel naixent nacionalisme croat, i esdevingué amb la seva poesia lírica (Prvijenci, ‘Primícies’, 1846; Nove pjesme, 'Cants nous’, 1851), amb les obres èpiques (Pvrvi ljudi, ‘Els primers homes’, poema filosòfic i religiós) i les obres dramàtiques (Marko Kraljević, 1851, on glorifica l’heroi llegendari serbi), un dels més eminents poetes croats, que destacà entre els seus contemporanis per la riquesa de sentiments i la noblesa de pensament.