Després de les seves primeres novel·les es decantà per les narracions de gènere naturalista i s’inspirà en la situació social de la dona i en els costums amorosos de les classes mitjanes o elevades (Les demivierges, 1894; Lettres de femmes, 1897; Les Don Juanes, 1922, etc). Membre de l’Académie Française (1909), en els seus darrers escrits desenvolupà un moralisme accentuat.