Jove, el 1867, fundà a Barcelona, conjuntament amb Joaquim M. Bartrina, la revista literaria “El Crepúsculo”. El mateix any emigrà a Amèrica i s’establí a Buenos Aires. Hi col·laborà a “La España”, “La Nación Argentina”, “El Correo Español”, “La Ilustración Sudamericana”, “El Nacional” i “Unión Argentina”, etc. Participà, alhora, en la fundació de diverses publicacions, entre les quals la més important fou “El Almanaque Sudamericano” (1877-1903), que dirigí. Va escriure obres de teatre com Flores i abrazos , La emancipación de la mujer i El dominio del lujo ; també va escriure la lletra de diverses sarsueles. Compaginà la seva activitat literària amb tasques administratives en organismes governamentals d’aquest país. Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Viaje al infierno (1872) i Colección de artículos (1889) i altres obres teatrals de caràcter còmic ( Vaya un nene! , 1871; El sombrero de D. Adolfo ). Destacà pel seu humorisme depurat, qualitat per la qual rebé el sobrenom de “Mark Twain hispanoamericà”.