OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

el Priorat

Comarca
Priorat

Sumari de l’article

Comarca de Catalunya.
Població: 
10.024 h
[2009]
Extensió: 
499 km2

Cap de comarca, Falset. Forma un gran amfiteatre al nod-est de la fossa tectònica de Móra d’Ebre, oberta a l’extrem de ponent de la Serralada Prelitoral Catalana. La Serralada es divideix enllà de les muntanyes de Prades i, al mig, deixa al descobert les llicorelles paleozoiques que hi ha al subsol, mentre que en un dels costats de la gran cicatriu s’alcen uns enormes blocs calcaris i, a l’altre, els encara més potents de conglomerats (els primers voregen el miler de metres d’altitud i els segons l’ultrapassen). Aquests blocs perifèrics de capçaleres aplanades, enèrgicament retallats per grans cingleres, amb els tons clars de llurs elements constitutius, mantenen la seva vigoria a les dues bandes de la comarca, mentre que a la part central les llicorelles formen muntanyoles negrenques, arrodonides per l’envelliment, que perden alçada a mesura que l’amfiteatre s’obre a la Ribera d’Ebre. Abans, però, una clapa granítica surt també a la superfície, a Falset. De les muntanyes del contorn, la més característica és el Montsant, formada per grans blocs de conglomerats oligocènics de 800 m de gruix que culmina a 1.166; a la banda oposada, les moles de Colldejou (914 m) i Llaberia (912 m), amb les serres de Puigcerver (922 m) i de l’Argentera (799 m), separen la comarca del Baix Camp. Confinen també amb el Baix Camp i amb la Conca de Barberà les muntanyes de Prades (1.201 m) i la serra la Llena (1.023 m) fa de límit amb les Garrigues. El riu Montsant i el seu col·lector el riu de Siurana (amb el seu afluent el riu de Cortiella), que neixen a les muntanyes de Prades, s’uneixen després d’haver cenyit la base del redreçament del Montsant; després d’haver recollit el cabal de la riera dels Guiamets, el riu de Siurana desguassa a l’Ebre a Garcia. La comarca, oberta a la vall de l’Ebre, en rep les influències climàtiques, neutralitzades per les de les altes muntanyes que l’envolten i les que vénen del migdia i llevant de la Mediterrània. Les pluges tenen una mitjana de 560 mm anuals (als cims de la perifèria sobrepassen els 600 mm).

Panoràmica del Priorat des de Cornudella de Montsant
© Arxiu Fototeca.cat
Neva molt poc (mitjana de tres dies anuals). Són característiques la boira d’estiu, dita de mar (que es posa al límit amb el Camp), i la d’hivern, dita broma de riu (que es posa baixa); a la banda de tramuntana, a les valls d’Ulldemolins i de Margalef, arriba per damunt de la serra la Llena la broma d’Urgell, que s’estén també per les muntanyes de Prades. La temperatura mitjana anual és de 15°C als sectors baixos i d’11°C a les altures. La vegetació és de caràcter principalment mediterrani boreal. L’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) és la clímax principal. A les terres occidentals, de clima més sec i continental, el substitueix el carrascar (Quercetum rotundifoliae). L’alt Montsant i, sobretot, el vessant obac d’aquesta muntanya porta un bosc submediterrani de roure valencià amb pinassa i pi roig (Violo-Quercetum fagineae). L’alzinar ha estat suplantat en gran part pel bosc de pi blanc, que primitivament devia ésser limitat als terrenys abruptes, molt secs, i per garrigues i brolles. En el paisatge actual la vegetació és força diferent segons la natura de la roca: calcàries i conglomerats sostenen brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern i, als indrets frescals o d’altitud elevada, pastures de jonça i fenal; les llicorelles i els granits es destaquen per llur vegetació calcífuga (brolles d’estepes i brucs, etc.). El moment òptim de poblament de la comarca fou el 1887, poc abans de la invasió de la fil·loxera, que abaté totes les vinyes; aleshores tenia 27.461 h, i en davallada incessant des d’aleshores va perdre el 62% de la població. La minva demogràfica més considerable la sofrí el Priorat històric. Entre el 1900 i el 1970 el Priorat va perdre el 45% de la població. Si el 1900 tenia 22.635 habitants, el 1920 n’hi havia 20.740, 15.624 el 1940, 12.103 el 1970, 10.335 el 1981 i 9.475 h el 1991.El 1998 se censaren 9.119 h, xifra que havia augmentat a 9.196 h el 2001. En aquest darrer any la densitat era de 18,5 h/km
Part nord del Priorat, amb la serra del Montsant, al fons
© Fototeca.cat
2. El saldo vegetatiu fou del -6,8‰, el saldo migratori, del 6,5‰ i el creixement total de la població, del -3‰. En el període 1998-2001 el creixement absolut del cens se situà en 77 h (en l’interval 1991-2001 la comarca havia perdut 356 h). Els municipis que perderen població respecte al recompte del 1998 foren Cornudella de Montsant, que passà de 865 h a 859 h; Lloar, de 129 h a 114 h; el Masroig, de 524 h a 519 h; la Morera de Montsant, de 169 h a 148 h; Pradell de la Teixeta, de 219 h a 189 h, i Ulldemolins, que passà de 499 h a 495 h. La resta de nuclis presentà un creixement moderat, el més destacable dels quals fou el de la Torre de Fontaubella, que incrementà el seu cens el 30%, passant de 102 h el 1998 a 133 h el 2001. Falset, el cap comarcal, amb 2.471 h i un increment de 10 h en el seu cens, concentrava el 26,9% de la població. El 2001, l’estructura demogràfica del Priorat era una de les més envellides de Catalunya, amb una distribució d’edats en què el 10,6% de la població tenia menys de 15 anys, el 61% era població adulta i el 28,4% sobrepassava els 65 anys. El mateix any, la població activa estava constituïda per 4 110 persones, amb una taxa d’atur del 8,3%. Per grans sectors d’activitat, el 22% de les persones ocupades treballava en l’agricultura, el 17,6% en la indústria, el 13,8% en la construcció i el 46,6% en els serveis. L’agricultura, tot i que ha descendit en els últims anys, continua essent molt important a la comarca. El 2003 es comptabilitzaren un total de 15.964 ha de terres conreades (13.640 ha de secà i 2.324 ha de regadiu). Els cultius més importants eren els fruiters (4.050 ha), principalment l’ametlla (1.938 ha) i l’avellana (1.885 ha); la vinya (3.700 ha), i l’olivera (2.842 ha). Per tradició, la vinya que produeix el famós vi dit priorat, és el conreu característic de la comarca. La ramaderia havia tingut una importància relativa al Priorat, sobretot als termes perifèrics (on són abundants els pasturatges), però ha estat actualment reduïda a la mínima expressió; l’avicultura, en canvi, impulsada pel pol reusenc, té una certa expansió. L’any 2003, el cens ramader estava format per 11.687 caps de bestiar porcí, 1.632 de boví, 3.914 d’oví i 871 de cabrú. La mineria (263 treballadors el 1964) ha desaparegut del tot. Pel que fa a la indústria, la més destacable és l’agroalimentària i, especialment, la vitícola (el 2004 hi havia a la comarca 550 viticultors i 85 cellers). Al Priorat conviuen dues denominacions d’origen protegides: la del Montsant (que inclou els municipis de la Bisbal de Falset, Cabassers, Capçanes, Cornudella de Montsant, la Figuera, els Guiamets, Marçà, Margalef, el Masroig, Pradell de la Teixeta, la Torre de Fontaubella i Ulldemolins, i part dels termes de Falset i el Molar) i la del Priorat, que produí 19 000 hl de vi en la campanya 2002-03 i està constituïda únicament per municipis de la comarca (Morera del Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Baixa, Gratallops, Bellmunt del Priorat, Porrera, Poboleda, Torroja del Priorat, el Lloar i la part nord dels municipis de Falset i el Molar). També destaquen les indústries d’elaboració d’oli i tèxtil. El riu de Siurana és embassat a la part alta del seu curs (12,3 milions de m3) a profit del pantà de Riudecanyes, al Baix Camp (una conducció subterrània fa possible el transvasament). Un altre pantà és el dels Guiamets, sobre la riera de Capçanes, de 10 hm3 de cabuda, d’ús exclusivament agrícola, que facilita el regatge del terme del Masroig i de la Ribera d’Ebre. Hom celebra mercat setmanal a Falset i a Cornudella i dues fires anuals a Falset, però tot el conjunt comarcal concorre habitualment al de Reus.Pel que fa al turisme, tot i que l’oferta hotelera no és gaire important (el 2002 es comptabilitzaren 174 places hoteleres i 853 places de càmping), cal destacar l’auge del turisme rural, que el mateix any disposava de 177 places a residències cases de pagès. Els colls d’Alforja i de la Teixeta canalitzen el tràfic vers el Baix Camp. A més, hi ha el ferrocarril de Barcelona a Madrid procedent de Reus que entra a la comarca pel túnel de l’Argentera. El poblament prehistòric comença amb indicis, no gaire segurs, del Paleolític inferior (Falset, Marçà), però és a partir del Paleolític superior que hom disposa de jaciments ben estudiats (Falset, abric de Sant Gregori) que continuen a l’època mesolítica (Margalef, cova del Filador). Des d’aleshores, el poblament es manifesta sobretot a través de moltes estacions de sílex de superfície (“tallers”), amb una cronologia molt ampla, fins a l’edat del bronze, que dona la densitat més alta del Principat de Catalunya d’aquest tipus de jaciments (potser perquè l’exploració hi ha estat més intensa). Són conegudes coves d’enterrament de l’Eneolític (Pradell) i altres d’habitació que continuen a l’edat del bronze (la Febró, Pradell, Siurana, etc.) i algunes fins a la del ferro, quan la comarca manifesta destacats vestigis de la cultura hallstàttica (camp d’urnes del Molar). L’època ibèrica i romana ha estat menys treballada, però hi ha poblats ibèrics destacats, com el de la serra de l’Espasa de Capçanes. El poblament d’època romana fou exclusivament rural.

La història

La dominació islàmica perdurà fins al segle XII (1153-54) al reducte que constituïen el castell i terme de Siurana, que comprenia part de les comarques del Baix Camp (Prades), Conca de Barberà i les Garrigues. El marquesat de Siurana es fragmentà aviat i l’antiga tradició eremítica del Montsant donà lloc als monestirs d’ Escaladei i de Bonrepòs. La cartoixa o priorat d’Escaladei adquirí la senyoria sobre els pobles de Poboleda, Porrera, Gratallops, la Morera, Torroja i la Vilella Baixa, amb una part del terme de Bellmunt, nucli que hom anomena el Priorat històric. La clapa que constitueix en aquests termes coincideix a grans trets amb l’apararició de la llicorella paleozoica. En la Divisió Territorial de Catalunya hom inclogué a la comarca del Priorat, a més, el territori de l’antiga baronia de Cabassers, que pertanyia al bisbe de Tortosa, una part de la baronia d’Escornalbou, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona, i les valls de Cornudella i d’Ulldemolins, amb la zona de Marçà-Falset (dita baix Priorat), que formaven part del comtat de Prades. A l’edat mitjana tota la comarca formava part de la vegueria de Montblanc, i amb els decrets de Nova Planta (1716) passà al corregiment de Tarragona. En la divisió provincial del 1833 restà inclosa en el partit judicial de Falset, molt més ampli que la comarca. Una llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya del 1990 segregà l’Arboli de la comarca per agregar-lo al Baix Camp.

Col·laboració: 
MTa

Llegir més...