Inclòs en l’escola neorealista, per les fonts tradicionals i populars de la seva obra, comunista des de molt jove, no participà en la lluita política. Agrònom de professió, abandonà el treball pels viatges i la recopilació del folklore literari. És dels pocs escriptors que no escriví sobre la revolució i la guerra civil russes. En els seus contes i relats es barregen la faula i la realitat, el mite i la llegenda del passat amb la vida present, tot expressat amb el llenguatge màgic de la tradició oral russa: V kraju nepuganykh ptic (‘En el país dels ocells no espantats’, 1907), Za volšebnym kolobkom (‘Seguint el panet màgic’, 1908), Č'ornyj arab (‘El moro negre’, 1910), Lesnaja kapel (‘El desgel en el bosc’, 1940); Kaščejeva cep’ (‘La cadena de Kaščej’, 1954).