Fill de Jàpet i de Clímenes, una de les oceànides, afavorí els homes donant-los el foc sostret, per venjança, a Zeus. Aquest el castigà lligant-lo en una columna i enviant-li una àguila per devorar-li el fetge, que sempre es reprodueix. Els homes foren castigats, a llur torn, amb la creació de Pandora. Constitueix la figura central de la tragèdia d’Èsquil Prometeu encadenat (traduïda al català per C.Riba, 1933), que formava part d’una trilogia sobre el mateix personatge. Considerat el creador dels humans, portador del foc i de la saviesa, la seva figura, enriquida amb motius filosòfics, representa l’encarnació de l’esperit d’iniciativa dels homes i llur tendència a desconfiar de les forces divines i, al llarg dels temps, ha inspirat obres literàries d’Èsquil, Goethe, Shelley, Monti, Gide, Spitteler, i composicions musicals de Beethoven, Liszt, Fauré, etc.