De família terratinent, però empobrida per les confiscacions d’Octavià l’any 41 aC, estudià a Roma, on conegué, de jovenet, la seva amant, que ell anomena Cíntia en els seus poemes (el seu nom autèntic era, probablement, Hòstia). Amic d’Ovidi, es dedicà a la creació poètica des de bon principi i fou dels protegits de Mecenes.
Dels quatre llibres d'Elegies, en estrofes dístiques (traduïdes al català per Joaquim Balcells i Joan Mínguez [1925]), el primer (Cynthia Monobiblos) és de l’any 28 aC i especialment dedicat al seu amor per Cíntia, tal com el segon i part del tercer, escrits entre els anys 27 i 22 aC; el quart llibre fou publicat pòstumament, i només dos poemes parlen de Cíntia. Els altres temes són variats: elogis, llegendes, lamentacions fúnebres. La seva inspiració és, sobretot, alexandrina (Cal·límac i Filetes són els seus poetes preferits), plena, per tant, de refinament i dades mitològiques fins a fer-ho obscur, i és considerat, això no obstant, com un dels elegíacs llatins més elegants.