OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Prullans

Municipi
Baixa Cerdanya

Sumari de l’article

Prullans
© Fototeca.cat
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Població: 
232 h
[2009]
Extensió: 
21 km2

Situació i presentació

És situat a la solana de la Batllia, al límit amb el Baridà. El termenal amb Lles, a ponent, és delimitat en una bona part pel riu de la Llosa. A migdia el Segre forma el límit amb el municipi de Montellà i Martinet i de Bellver de Cerdanya, municipi aquest últim amb el qual Prullans confronta també al llarg de tot el sector est i nord. El terme de Prullans, de forma triangular amb la base a migdia, s’estén pel declivi de les muntanyes de Santa Anna, de Sant Quintí i de la Bastida, derivacions meridionals de la serra de Calm Colomer i del Puig Pelat de Talltendre. A més dels cursos esmentats, drenen el territori el riu de Coborriu i els torrents de la Font Sobirana, de Via o de Prat de Via i d’Anes; amb aquest s’ajunta el de Faló. Aquestes torrenteres davallen de la muntanya juntament amb una xarxa de recs ben planejada d’antic, el més important dels quals és el que prové del Vilar de la Llosa, i creen un verger de prat i bosc sota els erms rocosos de la muntanya.

A més del poble de Prullans i del seu veïnat de Sotanut, el municipi comprèn el poblet d’Ardòvol i els caserius d’Ambret, el Tarter, la Bastida, la Clota, la Serra, Narvils i Orèn.

Per la banda de migdia, paral·lela al Segre, passa la carretera N-260, de Puigcerdà a la Seu d’Urgell. Un ramal d’aquesta via (LV-4037) arriba fins al poble de Prullans. Una xarxa de pistes de muntanya, algunes de les quals també enllacen amb la N-260, comuniquen els diferents llogarets del terme, com la que permet d’anar a Ardòvol i per les cases de la Serra a Martinet, o bé les que porten als llocs d’Orèn, la Casa d’Anes (Bellver), Sant Quintí, la Bastida i Coborriu de la Llosa (Lles), d’on per la casa del Vilar hom va a enllaçar amb la pista de Viliella cap a Cal Jan de la Llosa.

La població i l'economia

El fogatjament del 1365 assigna 25 focs conjuntament entre Prullans i la Bastida. Al segle XVIII la població augmentà força (250 h el 1718 i 375 el 1778). Des de la segona meitat del segle XIX la població va tendir a disminuir progressivament, amb l’excepció d’alguns censos. El 1857 hi havia 654 h, 548 h el 1877, 489 h el 1900, 403 h el 1920, 464 h el 1936, 467 h el 1950, 327 h el 1965, 184 h el 1981 i 192 h el 1991. A partir del 2001 els registres indicaven un lleuger augment: 212 h el 2001 i 231 h el 2005.

El sector primari ha anat mantenint una certa importància. Bona part de la superfície agrària útil és ocupada per pastures permanents. A les terres llaurades els principals conreus són el farratge, els cereals (blat, ordi i civada) i les patates; hi ha també llegums i horta i fruiters. Pel que fa al bestiar, hi ha cria de bovins i d’equins, i amb menys importància, de bestiar porcí i d’oví.

Entre els oficis antics que havien tingut tradició a Prullans, el de ferrer clavetaire era dels més importants. Hi havia hagut una fàbrica de teixits de llana, molins i explotació de les aigües ferruginoses, però actualment totes aquestes activitats gairebé són inexistents. La tradició parla de la troballa d’or a la mena de l’Embut, als límits amb Lles, però té més aviat caire de llegenda. Hi ha una pedrera en explotació al límit amb Bellver, de la qual s’extreu una mena de conglomerat força usat en la construcció a la comarca.

El sector terciari és el que ocupa una major part de la població (el 46,32% el 2001). El comerç és centrat sobretot al ram de l’alimentació, car Bellver cobreix les altres necessitats. A Prullans hi ha serveis mèdics i escolars bàsics. L’estiueig és una activitat econòmica complementària, que a més compta amb la possibilitat de realitzar esports lligats a la natura, com les sortides a cavall que organitza un centre d’hípica instal·lat al municipi. Hi ha possibilitat d’allotjament en alguns establiments, a més d’un càmping.

El poble de Prullans

El poble de Prullans és situat a 1 096 m d’altitud, al vessant solell de la muntanya; gaudeix d’una gran panoràmica sobre la serra de Cadí, a l’altra banda de la vall del Segre, per la qual cosa hom l’ha anomenat el mirador de la Cerdanya. Conserva restes de l’antic recinte murallat i, al costat de l’església, l’antiga casa senyorial o castell dels barons de Prullans. L’església parroquial de Sant Esteve conserva l’absis semicircular romànic, cobert amb volta de quart d’esfera, amb una finestra central; va ser reconstruïda al segle XIV. Té un campanar de torre quadrat. A la capella de les fonts baptismals hi brolla una font; és decorada amb pintures modernes al·lusives a la temàtica i hi figura la inscripció: “Font d’on brolla aigua viva per donar vida eterna”. La Font Sobirana és un dels indrets més acollidors del terme. El 2001 el poble tenia 188 h empadronats.

Prullans celebra al llarg de l’any diferents festes tradicionals, entre les quals destaquen la festa de Sant Antoni o festa dels ramaders, al gener, en què es reparteix escudella. El diumenge de Carnaval es festeja la Rostita, i la festa major es fa pel maig. Al gener es fa la festa de Sant Esteve, patró local.

Altres indrets del terme

Al N del poble, als contraforts de la serra de Santa Anna hi ha el caseriu de la Bastida (1 640 m), que tenia 4 h el 2001, on hi hagué una antiga fortificació, que pertangué als Cadell, senyors de la baronia de Prullans i de la Bastida. Al SE de Prullans, a l’altra banda de la carretera N-260, hi ha el caseriu de la Clota, que tenia 4 h.

El poblet d’Ardòvol (1 280 m), amb 14 h el 2001, és 2 km al NW del poble. Les cases són agrupades entorn de l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser. Aquesta església va ser consagrada l’any 890 pel bisbe Ingobert d’Urgell. Ja apareixia esmentada com a parròquia ( Avoldo ) en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Al NW d’Ardòvol, vora el límit amb Lles i, per tant, del riu de la Llosa, hi ha el caseriu d’Ambret, on hi havia 6 h el 2001. Al S d’Ardòvol hi ha el Tarter, que també tenia 2 h.

Dins dels límits de Bellver, al NE del poble de Prullans, hi ha la Casa d’Anes i la capella de Sant Mamet o santuari de la Mare de Déu d’Anes, edifici romànic d’una nau amb absis semicircular, sense arcuacions. Era parròquia de l’antic poble d’Anes, del qual avui només resta la casa homònima. La cova d’Anes, situada a una hora a peu de Prullans pel camí al serrat de Bolvir, travessa el Barranc Sec d’Anes i té l’entrada al peu del roquissar, a migdia i un xic apartat de la Casa d’Anes i just en terme de Prullans. Es tracta d’una de les coves més espectaculars de la Cerdanya. Coneguda des d’antic la seva part anterior, el 1950 J. Monturiol i F. Español descobriren una galeria nova força gran, que va ser explorada posteriorment. S'hi van descobrir restes arqueològiques prehistòriques (ossos humans i animals, un fragment de destral polimentada, etc.). El recorregut de la cova penetra en terme de Bellver. Per l’acció irresponsable d’alguns visitants, s’han malmès belles concrecions calcàries.

Sotanut és un veïnat situat al NW i molt a prop del poble de Prullans, a l’altra banda del torrent de Prat de Via. Tenia 1 h empadronats el 2001. Les cases de la Serra són a l’antic camí de Prullans a Martinet, i gairebé estaven deshabitades aquell any, ja que només hi havia empadronat 4 h. El caseriu de Narvils, al S de la Serra, prop de la carretera N-260, tenia només 4 h. La masia i antic lloc d’Orèn, dit antigament Orenç, és al NE del poble. Tenia 3 h el 2001. L’ermita de Sant Quintí és situada vora la Casa de Sant Quintí, prop de la serra de Santa Anna. Dalt d’aquesta serra hi hagué la capella de Santa Anna, de la qual resten escassos vestigis.

Al terme de Prullans hi ha testimonis de cultures prehistòriques, com els de la cova d’Anes. Hi ha restes de sepulcres megalítics prop de la collada d’Orèn i del coll de Fau (al límit amb Talltendre). En terrenys de Can Canques, a Ardòvol, hi ha dos petits avencs, l’exploració dels quals, però, no ha aportat resultats notables.

La història

Prullans és esmentat com a parròquia en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. Més tard, el 1061, és esmentat el feu de Prullans, que el vescomte Bernat cedia al comte Ramon Guifre de Cerdanya, en la cessació de les discòrdies entre ambdós. Al llarg del segle XII són documentats diversos personatges cognominats Prullans. Un Ramon Guillem de Prullans tenia pels comtes de Barcelona el castell de Talló vers el 1131 i un G. Berenguer de Prullans, amb la seva mare, sembla que eren castlans reials a Puigcerdà el 1260. El castell de Prullans esdevingué el 1309 centre de la baronia de Prullans, en ésser concedida la jurisdicció senyorial de Prullans a Joan Cadell. En els fogatjaments del segle XIV consta que els llocs de Prullans i de la Bastida eren de Jaume Cadell, que posseïa també altres indrets. Els Cadell van posseir la baronia fins al segle XVI, quan consta que era de Joanot Descatllar (1545). Els Descatllar eren també senyors d’Avià. Al segle XVII la baronia passà als Linyau (o Llinau), cognominats des d’aleshores Descatllar; al segle XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment pervingué als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell. Malgrat ser lloc de baró, la jurisdicció criminal, almenys al segle XVII, pertanyia al rei.

Col·laboració: 
JRe

Llegir més...