Oposat a la poesia contemplativa, dinamitzà la visió poètica amb elements avantguardistes i elements socials. La condensació d’imatges i metàfores i un llenguatge disciplinat i innovador són els elements essencials dels seus reculls poètics: Śruby (‘Visos’, 1925), W głąb lasu (‘Cap al fons dels bosc’, 1932), Równanie serca (‘Equació del cor’, 1938), Póki my żyjemy (‘Mentre vivim nosaltres’, 1944), Najmniej sołów (‘Mínim de paraules’, 1955) i Kwiat nieznany (‘Flor desconeguda’, 1969).