Fill d’una família de l’alta burgesia, fou secretari imperial i ensenyà filosofia a la restaurada Acadèmia de Constantinoble, on excel·lí pel seu saber enciclopèdic. Alhora, assolia els càrrecs més alts de l’administració sota el regnat de diversos emperadors (des de Constantí IX fins a Miquel VII). Morí gairebé en la indigència. Severament jutjat pels escriptors i crítics moderns, fou, en realitat, una víctima de les contradiccions històriques de la seva època, però la seva categoria intel·lectual és indiscutible. Ultra una sèrie d’escrits d’interès per als filòlegs, escriví els Elogis fúnebres dedicats als grans patriarques de l’època, els Elogis a coetanis il·lustres, amb gran estil, també l'Acta d’acusació de Miquel Cerulari i centenars de Lletres d’un valor documental notabilíssim. La seva obra més important és, però, la Cronografia, relat extens d’un segle de la història de Bizanci, des del regnat de Basili II (976) fins a Nicèfor Botaniat (1077).