La Publicitat

Diari en català, publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.

Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana. Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer (amb Carles Capdevila com a redactor en cap), fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera; successivament el dirigiren Martí Esteve (1924-29), Carles Capdevila (1929-38) i Antoni Vilà-Bisa (1938-39). Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intel·lectual, i hi col·laboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila (que popularitzà, amb el pseudònim Myself, els seus cèlebres Fulls de Dietari), Jaume Bofill i Mates, Pompeu Fabra (que hi publicà les seves Converses filològiques, aplegades més tard en volums), Tomàs Garcés, J. V. Foix, Carles Riba, Martí de Riquer, Melcior Font, Armand Obiols, Àngel Ferran (secció de cinema), Joan Tomàs i Sebastià Gasch (music-hall, circ, ballet), Baltasar Samper (crítica musical), Domènec de Bellmunt, Carles Sentís, Josep M. Planas, etc. , a més d’articles ocasionals dels més destacats polítics, historiadors, crítics literaris i especialistes científics catalans. Entre els corresponsals a l’estranger sobresortiren Josep Carner, des de diversos països, Josep M. de Sagarra, des de Berlín, Josep M. Planas, des de París, Josep Pla, etc. El diari aconseguí de mantenir el seu to catalanista durant la Dictadura de Primo de Rivera, però fou suspès arran dels fets del Sis d’Octubre (1934). Fou substituït per un diari titulat Mirador, sota la direcció nominal de Víctor Hurtado. L’1 de gener de 1935 reaparegué La Publicitat. Durant la guerra civil de 1936-39 els seus tallers foren destruïts pel bombardeig del 18 de març de 1938 i traslladats a un local de la Rambla de Catalunya. L’entrada a Barcelona de les tropes de Franco suposà la seva desaparició definitiva.