Juntament amb Vertov, Eisenstein i Dovženko, impulsà el desenvolupament del cinema. Per la concepció del muntatge i de la composició escènica és un dels definidors d’un veritable llenguatge cinematogràfic. La seva recerca es reflecteix en la trilogia: Mat’ (‘La mare’, 1926), Konec Sankt Petersburga (‘La fi de Sant Petersburg’, 1927) i Potomok Gingis Khana (‘L’hereu de Genguis Kan’, 1928), on es plantejava la presa de consciència necessària al comunisme.
Altres films seus són Dezertir (‘El desertor’, 1933) i Vozvraščenije Vasilija Bortnikova (‘El retorn de Vasili Bortnikov’, 1953). També escriví assaigs sobre tècnica de muntatge i sobre interpretació.