Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira. Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu. És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció. Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models; al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina.
Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una influència mossàrab en la decoració del santuari de la Mare de Déu (Nòstra Dòna de Lo Puèi), obra primitiva a la qual hom afegí una nau romànica cupulada al segle XII; posseeix un claustre carolingi amb afegits romànics posteriors i pintures romàniques que representen Sant Miquel amb les vestidures imperials, i guarda la Bíblia carolíngia de Teodulf. La ciutat posseeix també l’església de Sant Laurenç (segle XIII) i nombroses cases antigues, romàniques i gòtiques.