Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona. Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló (1656-57). Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs (1661, Musée du Louvre) i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat. De retorn a Toló (1667), decorà els mascarons de proa de les naus reials. Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona (1682) i Perseu alliberant Andròmeda (1684), ambdós avui al Musée du Louvre. Les seves dues darreres obres, els baixos relleus: Alexandre i Diògenes (1687-92, Musée du Louvre) i Sant Carles Borromeu pregant per l’acabament de la pesta a Milà (1694, Museu del Vell Port, Marsella), són teatrals i d’un gran patetisme.