Exercí a Ponts (Noguera) (1953-58), Tarragona (1958-70) i Barcelona (des del 1970). Entre el 1975 i el 1980 fou degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Des del 1981 fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari, i de l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (1983), i pertangué a la Comissió Jurídica Assesora de la Generalitat de Catalunya. President del Consell Social de la Universitat de Barcelona en 1986-1999, formà part de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, institució en la qual ingressà com a membre numerari el 1988. Publicà diverses obres sobre dret civil, dret mercantil, dret constitucional i especialment sobre dret lingüístic. Des d’un punt de vista més polític publicà Catalunya: la penúltima cruïlla (2003), reflexió sobre les limitacions a l’autogovern de Catalunya imposades pel marc constitucional i estatutari de la Transició. El 1996 publicà, a més, la crònica històrica i familiar De remences a rendistes: els Salellas (1332-1935) , una seqüela de la qual fou editada pòstumament el 2008 ( Història difícil de quatre dones ).
Josep Maria Puig i Salellas
© Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans
Notari.