Es llicencià a Barcelona l’any 1928. Entrà al Servei d’Urologia de l’Hospital de Sant Pau (1933) i a partir del 1951 en fou el director. El dirigí també un cop convertit (1953) en Institut d’Urologia, i dirigí l’escola d’especialització urològica que hi radica (1967). L’any 1971 fou nomenat catedràtic d’urologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Publicà un Atlas de Urología (1933 i 1986), Endoscopia urinaria (1942), que li valgué el premi Rubio de l’Academia Nacional de Medicina, un Tratado de urología clínica (1944) i Tuberculosis urinaria y genital masculina (1958).