Vida
Es desconeix on es formà musicalment, si bé és raonable de suposar que fou a Mataró, on hi havia una capella de música ben notable. Pel març del 1593 era a Barcelona, on feia de coadjutor del mestre de capella de la catedral, Julià Andreu Vilanova; la seva posició canvià en ésser nomenat, a l’octubre del mateix any, mestre de capella titular de la catedral metropolitana i primada de Tarragona, on ocupà la vacant deixada per Baltasar d’Ulloa. Romangué a Tarragona fins el 1595, any que prengué possessió del mateix càrrec a la basílica del Pilar de Saragossa. Durant disset anys residí a la capital aragonesa, on guanyà un merescut prestigi, i retornà a la seu de Barcelona com a mestre titular el 1612. Aquests càrrecs motivaren que escrivís un gran nombre d’obres per al culte, i també dictaminà sobre els llibres litúrgics que es publicaven a la diòcesi barcelonina. A la Ciutat Comtal exercí el seu càrrec amb competència, i realitzà una notable quantitat de tonos humanos que es troben distribuïts en bastants reculls de l’època. Treballà també per la Diputació del General, que li encarregà l’ofici de Sant Jordi.
Joan Pujol, que es formà amb el darrer Renaixement, compongué bona part de la seva obra en aquest estil, però s’anà decantant per la nova línia barroca: en la seva producció conviuen tots dos estils, si bé es pot observar una major influència de la retòrica de l’stile rappresentativo en els tonos humanos. També es palesa un coneixement de l’stile concertato policoral, on sovint apareix un tractament molt expressiu que forma part de la nova estètica barroca. A Catalunya, Pujol representa el primer pas documentat vers l’adhesió a l’stile moderno, amb l’ús dels principals trets del llenguatge i del concepte del Barroc musical. Escriví salms, rics en l’art de la variació vocal sobre el cantus firmus litúrgic, dos Laudate pueri Dominum, Dixit Dominus, quatre Beatus vir, quatre Laudate Dominum, quatre Credidi, quatre Cum invocarem, quatre In te Domine speravi, quatre Qui habitat, quatre Ecce nunc i diversos himnes, divuit villancicos amb text castellà i una trentena de composicions polifòniques de caràcter profà. També deixà una Missa pro defunctis, per a vuit veus i dos cors, i altres misses. Fou considerat un dels grans compositors de la seva època, i la seva producció és immensa i fou difosa per tots els Països Catalans i la resta de la península Ibèrica.
Higini Anglès inicià el 1926 l’edició de les seves Opera Omnia, projecte que malauradament restà truncat per altres treballs de la seva incansable capacitat investigadora. Malgrat la desaparició de moltes fonts manuscrites durant la Guerra Civil, es conserven encara centenars d’obres seves que es troben en diversos arxius de Catalunya i d’Europa.
Obra
Inventaris musicals
Es conserven inventaris de les obres compostes per Pujol per al Capítol catedral de Barcelona: Inventari o Memorial dels llibres del Senyor Joan Pujol ha escrit per el servey de la Iglesia de Barcelona, mentres y en lo temps ha servit de mestre en dita Iglesia (recull d’obres litúrgiques en llatí, com misses, antífones, vespres, completes, lamentacions, magníficats, etc., una ensalada, trenta villancets al Santíssim Sagrament, vint-i-set villancets de Nadal, trenta-dos villancets de Nadal i cent vint motets); Memorial dels villancicos que lo molt ilustre Capitol de Barcelona te del Senyor mestre Pujol aixi de la Festivitat del Corpus com de Nadal (recull de seixanta villancets tant del Santíssim Sagrament, de Nadal, com de dedicats als sants, i dotze motets)
Música vocal
Prop de cent deu obres litúrgiques en llatí conservades a la Biblioteca de Catalunya (entre les quals: cinc Bendicamus Domino, deu misses, quatre Regina coeli); dinou obres en llengua vernacla conservades a la Biblioteca de Catalunya (entre les quals: els villancets A qué venís, niño amado, 4 v.; De amores viene abrazado, a 4 i 6 v.; Que me muero de hambre, a 4 i 6 v.; Venit a Belén, pastores, a 4 i 6 v.); vint-i-nou obres conservades a la Biblioteca del Monestir de Montserrat (vint-i-set obres litúrgiques en llatí i dos villancets en llengua vernacla); vint obres litúrgiques en llatí conservades a la Biblioteca de l’Orfeó Català (entre les quals: sis passions i sis misses); trenta-quatre obres litúrgiques en llatí a l’església de Santa Maria del Mar (avui totes perdudes i sis de les quals són dubtoses); prop de cent trenta obres dipositades en altres arxius, algunes de les quals no s’han conservat i altres són d’atribució dubtosa (entre les quals: vuit romanços conservats a la Biblioteca Nacional de Madrid; un himne i una missa conservats a l’Arxiu Municipal de Vilafranca; quatre obres litúrgiques en llatí conservades a l’Arxiu musical de Canet de Mar; un motet conservat a l’església del Pi de Barcelona; nou obres litúrgiques en llatí conservades al Col·legi del Patriarca de València; catorze obres litúrgiques en llatí al Palau de la Comtessa, avui totes perdudes; prop de quaranta obres litúrgiques en llatí a l’Arxiu de la Comunitat de Cardona, també perdudes); prop de quaranta obres vocals profanes conservades en cançoners de procedència diversa
Bibliografia
- Bonastre i Bertran, Francesc \ [et al.]: Joan Pau Pujol: la música d’una època, Patronat Municipal de Cultura de Mataró; Editorial Alta Fulla, Mataró, Barcelona 1994
- Pujol, Joan Pau \ Anglès i Pàmies, Higini: Opera omnia, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1926-1932
- Lambea i Castro, Marià: Los villancicos de Joan Pau Pujol (*1570-+1626): contribución al estudio del villancico en Catalunya en el primer tercio del siglo XVII, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra 1999