Cursà la carrera eclesiàstica als seminaris de la Seu i de Vic (1901-10), on fou deixeble de Josep Gudiol i Cunill, i completà més tard (1919-20) els seus estudis especialitzats a l’École des Chartes i a l’Institut Catholique de París. És autor de diversos treballs, basats en documentació extreta principalment dels arxius urgellesos, sobre temes referents a la cultura, l’art, la llengua, l’escriptura (visigòtica i carolina), la litúrgia i l’hagiografia, entre els quals són especialment remarcables: Documents en llengua vulgar dels segles XI, XII, XIII, procedents del bisbat de la Seu d’Urgell (1913), De paleografia visigòtica a Catalunya (1917), L’acta de consagració i dotació de la catedral d’Urgell del 919 o 939 (1917), Santa Maria de la Seu d’Urgell (1918), en col·laboració amb J.Puig i Cadafalch, Sant Josep de Calassanç, oficial del capítol d’Urgell (1921), La comarca de l’Urgellet (1929), Antoni Janer i Catà, mercader de la Seu d’Urgell a finals del XVIè segle (1933), Notes i documents sobre construccions de retaules a l’alt país d’Urgell (1936). Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i conseller numerari de l’Institut d’Estudis Ilerdenses.