Situació i presentació
Es troba al SE de la ciutat de Girona, a la riba dreta de l’Onyar, que en forma, en bona part, el límit municipal a ponent i el separa de l’antic terme de Palau-sacosta, ara agregat a Girona. A més de Girona (W i N), confronta també, al N, amb els termes de Juià, Sant Martí Vell i Madremanya, a l’E i SE amb el de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llambilles i al SW amb Fornells de la Selva. El territori s’estén vers el sector nord-oriental per una àmplia zona accidentada per la presència dels vessants nord-occidentals del massís de les Gavarres, entre els vessants meridionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels (485 m, ja dins el terme de Sant Martí Vell) i la serra de Montnegre (467 m al Montigalar Gros). La serra de Montnegre fa de divisòria d’aigües entre les conques de l’Onyar, al qual aflueixen les rieres de Palol i de Quart, i del Daró, bé per afluents directes bé a través del Rissec. El sector planer proper a l’Onyar, a ponent del terme, on es localitzen els principals nuclis de població i de la indústria, travessat per les vies de comunicació, té un aspecte molt distint del paisatge muntanyós, propi de les Gavarres, del sector de llevant, solcat per valls encaixades i cobert de grans extensions de boscos d’alzines sureres, amb una població escassa, alguns masos aïllats i, modernament, alguna urbanització residencial. El municipi és format pels pobles de Quart, cap administratiu, Castellar de la Selva i Palol d’Onyar, i les caseries i veïnats de Montnegre, Sant Mateu de Montnegre i la Creueta, a més de Montall. Travessen, a ponent del terme i de S a N, la carretera C-65 de Girona a Sant Feliu de Guíxols, de la qual surt una carretera local cap a l’E, vers Montnegre, i un petit tram de la variant de Girona de la N-II, d’on surt la carretera local cap al santuari dels Àngels i Madremanya.
La població i l’economia
En el fogatjament del 1553, la població (quartencs) registrava 61 focs (menys de 300 persones), que es mantenien en 307 h el 1718 i que al llarg del segle XVIII només passaren a 473 (1787). Després d’un màxim de 1.088 h el 1860, al tombant del segle començà una davallada fins a arribar a 755 h el 1900; però a partir dels anys trenta s’inicià de nou un augment i es passà a 921 h el 1930 i 1.089 el 1940, i a partir d’aleshores s’estabilitzà a l’entorn d’aquesta xifra (1.043 h el 1960 i 1.185 el 1970). Vers els anys noranta es va produir una evolució demogràfica notablement positiva, de manera que s’assoliren els 1.272 h el 1981, 2.083 el 1991 i 2.362 el 2001. L’any 2005 s’arribà als 2.629 h.
L’economia de Quart s’ha fonamentat tradicionalment en una base agrícola i ramadera, d’una banda, i la indústria de la terrisseria de l’altra. Si bé el municipi és ocupat majoritàriament per boscos, les terres planes han estat utilitzades principalment per al conreu de cereals (ordi, blat, civada), predominantment de secà. El sector ramader se centra en la cria de bestiar porcí.
Pel que fa a la indústria de la terrissa, va néixer al segle XV gràcies a l’aprofitament del terreny argilós, i agafà embranzida l’any 1572, que el rei Felip els concedí un privilegi reial que els permeté de reunir-se a l’església de Quart, sota l’advocació de santa Justa i santa Rufina, i per tant de constituir-se en confraria i durant temps lliurar les seves pròpies ordinacions. En aquests moments a Quart hi havia dotze mestres ollers, que produïen la característica terrissa negra, fonamentalment cossis, bugaderes, gibrells, càntirs, gerres i altres atuells, bona part dels quals eren venuts al mercat i a botigues de la ciutat de Girona. Els ollers de Quart es dotaren de noves ordinacions el 1678 —que establiren un arrendament de tota la terrissa al seu conciutadà Lluís Mateu per tal de subvenir al dèficit de la confraria— i sovint pledejaren amb els seus col·legues de Girona per assumptes relatius als preus dels productes. Aquest enfrontament es clogué el 1684 en pactar mitjançant una sèrie de capítols.
Rafael Masó, l’arquitecte gironí, formà un important focus de ceramistes a Quart a la primeria del segle XX, afavorit per l’ús que farà en les seves obres de la decoració ceràmica, dins d’una tendència a treballar amb els grans mestres artesans de les contrades gironines d’aleshores. Dins l’esperit de les Arts and Crafts, promogué, amb el ceramista Joan B. Coromina (de la Bisbal) i el seu germà Alfons, una empresa de fabricació de ceràmica vidrada que forní el material per als plafons ceràmics que decoraren les cases de Masó de Girona. La relació de Masó i Coromina, iniciada el 1908, s’interrompé el 1918, que trencaren. El 1919 Masó s’associà amb el ceramista Marcó, també a Quart, per a la producció de ceràmiques argerates, petites escultures d’inspiració arcaica (tanagres) i altres models creats per l’escultor Fidel Aguilar, taller que perdurà fins el 1935. Malgrat que el nombre de tallers s’ha reduït, la tradició ceràmica perdura a Quart, tot i que ha diversificat els tipus de terrissa. Des del 1990 se celebra, pel desembre, la fira mercat de la Terrissa Catalana. La proximitat de Girona ha afavorit, també al sector occidental del terme, l’establiment d’altres indústries, entre les quals destaquen les del ram de l’alimentació i del metall. Cal destacar també que moltes de les segones residències que s’havien establert al municipi vers la dècada del 1970 i 1980, s’han anat convertint en residència principal.
El poble de Quart
El poble de Quart (1.920 h el 2005) es troba al sector planer del terme, a 136 m d’altitud, enlairat en un turó gairebé envoltat per la riera de Quart i presidit per l’església parroquial de Santa Margarida, d’origen romànic però força modificada al segle XVIII. Fou aprofitat en part el campanar, de planta quadrada, com revelen dos rengles de finestres geminades, ara tapiades. L’església havia estat possessió de la seu de Girona, però la població era ja al segle XIV lloc reial. Modernament la població s’eixamplà seguint l’eix de la carretera de Girona a Sant Feliu, a l’extrem sud-occidental del terme, i s’hi formaren noves urbanitzacions residencials com ara l’anomenada Quart Nou i l’Eixample de Quart, que formen part del nucli urbà. L’any 2011 s’inaugurà el Museu de la Terrissa de Quart, ubicat a l’antiga bòbila de Can Ginesta, que posa en valor, promou i dignifica la tradició de Quart com a indret històric productor de terrissa negra.
Entre les festes destaca la celebració de la festa del Roser, pel maig, i la festa major en honor a santa Margarida, al juliol.
Altres indrets del terme
Santa Maria de Montnegre (Quart)
© Fototeca.cat
El poble de Palol d’Onyar (330 h el 2005) es troba també al sector occidental del terme, enlairat a la dreta de la vall de l’Onyar, uns 2 km al N del cap de municipi. El lloc és esmentat ja el 1279 en les llistes de les Rationes Decimarum Hispaniae. Li donà el nom el castell o casa forta de Palol, que posseïa a mitjan segle XIV una família amb el mateix cognom, i sembla que l’església parroquial de Sant Sadurní correspon a l’antiga capella del castell, al qual és adossada. L’edifici fou molt modificat als segles XVI o XVII i, al començament del segle XVIII (després del 1716), s’hi bastí al mur de ponent la capella del Roser, amb uns plafons de ceràmica als murs laterals d’una gran bellesa, amb ornamentació barroca (hom els ha qualificat de borrominescos), que representen escenes de miracles, alguns de relacionats amb calamitats i guerres de la comarca (pedregades, setge de Girona pel general Noailles, etc.). A la fi del segle XVII el lloc pertanyia a la corona. La festa major del poble s’escau a l’agost. D’aquesta parròquia depèn el veïnat de la Creueta (303 h el 2005), a banda i banda de l’Onyar i al límit nord-occidental amb Girona. Vora la carretera, al peu del Puig Roig, hom construí entre la dècada del 1960 i 1970 el complex residencial dels Blocs Barceló, que pertany a la Creueta. La població celebra la seva festa major també a l’agost. Prop seu, a l’indret dit puig d’en Rovira, s’ha trobat un poblat ibèric que conserva restes de les antigues muralles. El poble disseminat de Castellar de la Selva (18 h) es troba uns 3 km al NE de Quart, vora la carretera que va a Montnegre, a la vora de la riera del Corb. L’actual església parroquial de Sant Martí, edificada al segle XVIII, es bastí adossada a l’església primitiva, en ruïnes, sota la mateixa advocació. Era un petit edifici preromànic, d’una nau i absis rectangular, sense voltes, de la qual a ponent sembla que s’endevina un arc de ferradura. Esmentat el 1279, el lloc era de possessió reial a la fi del segle XVII. Prop seu hi ha un poblat ibèric. L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre, que presideix una població esparsa, s’aixeca a 356 m d’altitud, al sector muntanyós de la serra de Montnegre. Fou també lloc reial. D’aquesta parròquia depenia l’església de Montnegre, dedicada a la Mare de Déu, que presideix també algunes cases al sector més oriental del terme. Aquesta església era originàriament romànica, amb la nau sobrealçada després de l’incendi que sofrí el 1928; a ponent té una porta adovellada. Al nucli de Montnegre (18 h) hi ha l’església romànica de Santa Maria i la de Sant Menna, antiga capella de Can Riba.