Setè comte de Toreno i gran d’Espanya (1838). Participà en l’alçament asturià contra els francesos (1808) i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis. Liberal, s’hagué d’exiliar (1814-20). Presidí les corts extraordinàries de 1820-22. Exiliat novament (1822-23), en 1834-35 fou ministre d’hisenda. Cap del govern (1835), donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any. El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador. És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España (1835-37).