i vall de Querol | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

vall de Querol

Catalunya del Nord
Vista aèria de la vall de Querol
© Fototeca.cat
Vall de l’Alta Cerdanya, drenada pel riu d’Aravó (o riu de Querol ), afluent per la dreta del Segre.

S'obre al curs mitjà del riu, aigua avall de Portè, i talla la solana en direcció NW-SE. La seva forma arrodonida es deu a la glacera quaternària que moria prop de Puigcerdà després de travessar durant uns 29 km els materials granítics i paleozoics dipositant a la plana les morenes terminals. Als recursos tradicionals del bosc, el bestiar i els conreus (prats, patates, farratge, cereals i arbres fruiters), s’hi han afegit les centrals hidroelèctriques i el comerç derivat del trànsit (ferrocarril i carretera de Puigcerdà al coll de Pimorent i carretera d’Envalira). La població és regressiva i es distribueix disseminada o en petits nuclis entre els municipis de Portè, Porta i la Tor de Querol. Inicialment la vall pertangué al comtat de Cerdanya. L’església de Sant Pere de Sedret, prop d’Iravals, és del s VIII, i aviat foren importants les fortaleses de la torre Cerdana, de gran valor estratègic, i el castell de Querol, que havia d’esdevenir centre de la vall. La de la Tor de Querol perdé importància davant la fundació de Puigcerdà (1177) i a la llarga fou derrocada. Hi havia ja aleshores els nuclis d’Iravals, Sant Pere de Sedret, la Tor de Querol, Sàlit, Riutés, Quers, Cortvassill, Querol, Porta i Portè. Jaume I atorgà els primers privilegis del boscatge de Campquerdós a tota la vall el 1257, ampliats el 1366. Joan I establí el govern municipal de la vall (tres cònsols elegits anualment), que perdurà fins a la Revolució Francesa. En aquesta època, Querol i Portè eren importants centres ramaders, Porta s’havia especialitzat en els molins de farina i la Tor de Querol era el principal centre agrícola. El 1493 Ferran II suprimí la senyoria de la torre Cerdana, que incorporà a la del castell de Querol, i el 1569 Felip II separà el càrrec de batlle de Querol de l’alcaid dels castells (que ho era també del de Puigcerdà); el primer havia d’ésser natural de la vall. Després del tractat dels Pirineus (1659), el Consell Sobirà del Rosselló confirmà tots els privilegis de la vall. La casa del comú era a Querol, però la Tor esdevingué la localitat més important.

Col·laboració: 
JRe / TLlC
Llegir més...