OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

Gran enciclopèdia catalana

Ferran de Querol i Bofarull

Literatura
literatura lit
Escriptor.
Reus, Baix Camp, 1857 — Tarragona, Tarragonès, 1935

Llicenciat en dret, exercí a Tarragona. Col·laborà a la Ilustració Catalana de Barcelona, al Semanario Católico de Reus i a La Cruz i a Lo Camp de Tarragona. De tendència conservadora, fou en diverses ocasions diputat a corts i president de la diputació provincial de Tarragona (1903-10). Presidí també l’Associació Arqueològica de Tarragona (1901-12). Casat amb l’única filla del comte de Rius, que fou la seva primera muller, restaurà l’anomenada casa Bofarull de Reus, del s. XVII, que heretà de la seva mare. Escriví novel·les en català, on volgué reflectir la realitat del Camp de Tarragona: la vida al món rural, Hereu i cabaler (1903), descripcions de costums, Montserrat, siluetes tarragonines (1909), sàtira política, Oratges de tardor (1908), d’història, i la novel·la Los Porpras, que agafa els anys 1870. És autor també de contes —més reeixits literàriament— reunits a Recull de contes (1912) i a Lectura Popular i de l’estudi La baronesa d’Albi i la guerra de Catalunya en 1640.

Col·laboració: 
MToV

Llegir més...