Cursà estudis musicals a València i els amplià a París. Paral·lelament es doctorà en filosofia i lletres. Fou catedràtic de piano al conservatori de Madrid i de llengua francesa en un institut d’aquesta ciutat. Autor de La poesía del cancionero de Uppsala (1929), Las obras teóricas de Juan Tinctoris, según el manuscrito de la universidad de Valencia (1965) i obres de divulgació d’història de la música. Com a pianista realitzà una brillant carrera internacional i actuà sovint a Barcelona i a València. Fundà el premi Francesc Tàrrega de guitarra. El seu germà, Lluís Querol i Roso (Vinaròs, 23 de març de 1901- ?, 1991), historiador, publicà La última reina de Aragón, virreina de Valencia (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).