El mot, que en llengua nàhuatl vol dir “serp amb plomes”, fou traduït a les diverses llengües. Hom sol representar-lo com una serp amb plomes, acompanyat de cargols marins. A Teotihuacán hom li dedicà (100 aC-650), amb el nom de Tlaloc, un dels temples més bonics i més importants, com a déu de la pluja. En la formació de la seva personalitat complexa, hi entren diversos factors culturals. Adorat primer pels tolteques, era alhora una divinitat tribal i un heroi cultural que, després d’ensenyar tota la saviesa al seu poble, per qüestions intertribals anà vers l’Orient.
El fet de retrobar aquesta cultura tolteca a la vall de Mèxic i en nuclis tan allunyats com a les terres altes de Guatemala, al Chichén Itzá del Yucatán, a Nicaragua o el Salvador, ha fet suposar la veracitat de la primitiva història d’un heroi tolteca, emigrat de Tula i establert al Yucatán. Conegut ací amb el nom maia de Kukulkan, l’heroi cultural era representat amb pell blanca i barba; segons la llegenda, havia de tornar al final d’un dels períodes de 52 anys considerats sagrats pels nàhuatls. Per als asteques era semblantment l’heroi cultural i el déu creador del món; sovint era venerat com a déu del vent, amb el nom d’Ehécatl, o el déu del matí i la tarda, simbolitzat pel planeta Venus, o com el déu de la saviesa, representat com un home blanc amb llarga barba. L’arribada d’Hernán Cortés i els seus —homes blancs i amb barba— al final d’un “segle” nàhuatl, fou considerada pels pobles sotmesos als asteques com el retorn de l’heroi; creença que aprofitaren els conqueridors per a vèncer els asteques amb l’ajut dels enemics indígenes.