Estudià les alteracions del metabolisme i fou el primer a utilitzar la punció lumbar per a extreure líquid cefalorraquidi (1891). És coneguda amb el seu nom una malaltia hereditària i familiar caracteritzada per un tipus d’edema angioneuròtic (edema de Quincke), localitzat a la cara i de vegades estès a la glotis, que estudià el 1882.