Es doctorà el 1932 a Harvard, on desenvolupà també la seva carrera docent (1936-78). Les seves aportacions se centraren en la lògica matemàtica, l’epistemologia i la filosofia de la ciència. Aplicà les tècniques de la lògica als camps de la semàntica i de l’ontologia i propugnà un empirisme antidogmàtic a fi de comprendre l’estructura efectiva de les teories científiques. És autor de nombrosos articles i assaigs, i de llibres com New Foundations for Mathematical Logic (1936), Methods of Logic (1950), From a Logical Point of View (1953), Word and Object (1960), Philosophy of Logic (1970), The Roots of Reference (1973), Theories and Things (1981) i From Stimulus to Science (1995). Publicà també l’autobiografia The Time of my Life (1985).