i Quios | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Quios

Forma catalana antiga del nom de l’illa deel Xiu, SinònimChios
Illa
Grècia
Forma catalana antiga del nom de l’illa deel Xiu, SinònimChios
Illa de l’arxipèlag de les Espòrades Orientals i nomós de Grècia.
Població: 
52.691 h
[1991]
Extensió: 
904 km2

La capital és Quios (24 070 h [1981]). Situada prop de la costa de l’Àsia Menor (de la qual resta separada pel canal de Quios), té conreus importants de vinya i de fruita. Colonitzada pels jonis al II mil·lenni, es mantingué independent fins al s VI aC. Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima (378 aC). Possessió romana, tingué una gran importància comercial (sobretot pels seus vins) i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen. Al s XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i passà a formar part de Grècia el 1912. Conserva restes arqueològiques (ceràmiques de Naucratis, escultures) i edificis artístics notables. Durant l’expedició dels catalans a Grècia, fou emprada com a base naval per Ferran d’Aunés, que hi hivernà en 1303-04. Els catalans depredaren l’illa i maltractaren els seus habitants. Posteriorment hi arribà Bernat de Rocafort, que anava a unir-se amb Ferran d’Aunés, que ja n'havia partit. Més tard Quios fou seu d’un consolat de catalans que s’hi mantingué fins a la conquesta turca, el 1566.

Col·laboració: 
AES / RoA
Llegir més...