Deïtat principal de la teologia heliopolitana (d’Heliòpolis, vila del Delta), gaudí d’un enorme prestigi a partir, sobretot, de la dinastia V (2494-2345 aC), els sobirans de la qual feren precedir llur nom principal regularment de la fórmula “Fill de Ra”. Així mateix, en el decurs del temps hom procedí a un sincretisme de Ra amb diverses divinitats (Ra-Atum, Ra-Harakté, Ammó-Ra, Sobek-Ra, Khnum-Ra, Montú-Ra, etc.), cosa que significava que totes elles participaven de la natura solar de Ra. Emanació seva era la deessa Maat, personificació de la justícia. Hom el representava com un faraó.
La morta adorant el déu Ra (Ra-Harakté-Aton), pintura sobre fusta de la tomba de Nes-Khonsu-pa-Khered (dinastia XX)
© Fototeca.cat
Divinitat egípcia, personificació del Sol.