D’una gran ductilitat dramàtica, interpretà nombrosos films, entre els quals destaquen: Hay un camino a la derecha (F.Rovira i Beleta, 1953), Nazarín (1958), Viridiana (1961) i Belle de jour (1966) de L.Buñuel, Cabezas cortadas (G.Rocha, 1970), La Colmena (1982) i Los santos inocentes (1984, premi d’interpretació del festival de Canes) de M.Camus, Átame (P.Almodóvar, 1990), El hombre que perdió su sombra (A.Tanner, 1991, premi d’interpretació al Festival de Mont-real), Goya en Burdeos (C.Saura, 1999), Lázaro de Tormes (J.L.García Sánchez, 2000), etc. Treballà també a la televisió, on destacà en la sèrie Juncal (1989). Rebé diversos premis, com ara el Premio Nacional de Cinematografía (1984) i la medalla d’or de la Academia de Cine (1993).
Francisco Rabal
© Fototeca.cat
Actor cinematogràfic murcià.