D’una família jueva profundament germanitzada, entrà a la socialdemocràcia polonesa, de la qual passà a l’alemanya i n'encapçalà l’ala radical, enfront de la decisió de votar els crèdits de guerra (1914). Expulsat del partit, emigrà a Suïssa i participà en la conferència de Zimmerwald. Amb la Revolució Russa anà a Petrograd i ingressà en el partit bolxevic. Amb Trockij, participà en les converses de pau de Brest-Litovsk. Membre del comitè central del partit bolxevic (1919), fou secretari de la Tercera Internacional (1920) i ocupà altres càrrecs importants. De posicions extremistes, home hàbil, intel·ligent i oportunista, publicista d’extensa cultura, més improvisador que teòric, formà part de l’oposició, actitud que li féu perdre els càrrecs polítics. El 1927 fou expulsat del partit amb els 75 de l’oposició. Després d’una autocrítica, tornà al partit i s’alià amb Stalin, de qui era una mena de secretari personal. S'enfrontà a Kamenev i Zinovjev, per als quals demanà, el 1936, la pena de mort i aquest any fou un dels redactorts de la constitució de l'URSS. Tanmateix, el 1937 fou víctima de les purgues de Stalin. Condemnat a deu anys de presó, morí probablement assassinat en un penal dels Urals per ordre de L. Berja.