Tot el territori, de poca extensió, és de regadiu (180 ha), que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia comuna d’Oliva. L’únic conreu important és el taronger, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta. Avui l’activitat econòmica es reparteix entre l’agricultura i els magatzems de preparació de fruita. La població cresqué al llarg dels s. XVIII i XIX amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar. El poble (1 424 h agl [2006], coferers; 34 m alt.) és al peu del puig de Rabat (176 m alt.), termenal amb els municipis de la Font d’En Carròs i de l’Alqueria de la Comtessa. L’església parroquial (Sant Antoni i Sant Dídac) fou erigida el 1535 (abans depenia de la d’Oliva) amb els annexos de l’Alqueria de la Comtessa, l’Alqueria dels Frares i l'Alcudiola de Rafelcofer (aquest darrer lloc forma part del municipi). La senyoria fou dels senyors i comtes d’Oliva (la carta de poblament és del 1368). Fou lloc de moriscs (66 focs el 1609) de la fillola d’Oliva. Fins el 1847 fou de la província d’Alacant. Dins el terme hi ha el despoblat d’Isbert.