Més d’una tercera part del terme és ocupada per pinedes i matollars. Els conreus s’estenen sobre la resta, tots de regadiu, gràcies a l’aigua del riu d’Albaida (400 ha) i de pous (500 ha); el taronger constitueix gairebé un monocultiu (800 ha), i la resta és destinada a hortalisses. L’agricultura ocupa el 62% de la població activa. Hi ha diversos magatzems per a la comercialització de la fruita. La població augmentà ràpidament durant el segle XIX i fins el 1950, ha minvat després suaument per l’emigració a França i s’ha recuperat posteriorment.
Façana de l’església de Rafelguaraf
© Fototeca.cat
El poble (1.948 h agl [2006], rafelguerenyos; 40 m alt.) és al sector pla del terme. L’església parroquial (la Nativitat del Senyor) fou sufragània de la d’Énova fins el 1535, que fou erigida en parròquia amb els annexos de Berfull i Tossalnou (ambdós llocs formen part del municipi, així com el llogaret de Riurau). Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (30 focs el 1609) de la fillola de Xàtiva. Pertangué a diversos senyors i, finalment, a l’Hospital General de València. Els llocs de Berfull i Tossalnou li foren annexats el 1842 i el 1870, respectivament.